Gàbia

Gàbia de parets digitals,
de barrots blaus,
disfressats de cel,
de vicis i virtuts.
Terra de realitat i paraules.
Silencis
i segons caient com sorra
a un rellotge
presoner també
de la ciencia i la ment.
Gàbia feta de carrers de ningú
i de cases de cadascú.
De somnis previsibles i dissenyats
ja fa anys per savis i estetes.
Finestres que sols reflexen egos
i homes lliures morint-se
a l'interior dels seus propis caps.