Fulla

Un relat de: AVERROIS

Som una fulla insignificant,
que d'un arbre cau cansada,
mentre el vent la va acaronant,
va mirant con neix l'albada.
Veu la cara del Sol matiner,
adormit sortint per l'horitzó,
tot saludant al jorn feiner,
que badalla en aquell racó.
Veu la mar serena i calmada,
la claror la pinta de vermell,
i la foscor ben abrigada,
s'adorm dins un cotxe vell.
Va caient la fulla i mira,
la bellesa del seu entorn,
i recordant ella sospira,
quan pensa en el seu món.
Amb l'arbre que va néixer,
que de tot mal la guardava,
i la branca tan acollidora,
que dia a dia l'aguantava.
I mentre es besada pel vent,
pensa també a on caurà,
portada per la corrent,
un nou món coneixerà.



Comentaris

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    Mai | 28-01-2006 | Valoració: 8

    M'ha agradat com descrius els elements que formen aquesta composició poètica. Felicitats! per plasmar-los amb tanta especial senzillesa.

    Una abraçada.
    Montse














  • Felicitats![Ofensiu]
    Juliaaa | 16-01-2006 | Valoració: 9

    M'encanta com descrius el paisatge i l'entorn d'aquesta fulla...!
    tant de bo valoressim tan tots els instants que en passen per davant!

    Felicitats un altre cop!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

931 Comentaris

358645 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!