Fulla

Som una fulla insignificant,
que d'un arbre cau cansada,
mentre el vent la va acaronant,
va mirant con neix l'albada.
Veu la cara del Sol matiner,
adormit sortint per l'horitzó,
tot saludant al jorn feiner,
que badalla en aquell racó.
Veu la mar serena i calmada,
la claror la pinta de vermell,
i la foscor ben abrigada,
s'adorm dins un cotxe vell.
Va caient la fulla i mira,
la bellesa del seu entorn,
i recordant ella sospira,
quan pensa en el seu món.
Amb l'arbre que va néixer,
que de tot mal la guardava,
i la branca tan acollidora,
que dia a dia l'aguantava.
I mentre es besada pel vent,
pensa també a on caurà,
portada per la corrent,
un nou món coneixerà.