Fugida

Un relat de: JOSEFINA

De vegades ho sembla. Sembla que busqui un lloc per on fugir. No podria dir exactament de qué, o de qui. No sabria pas com explicar la sensació de necessitat d'apretar a còrrer. No se pas si vull fugir en direcció nord o direcció sud, ni tan sols se si és una fugida que valgui la pena. És una fugida a contracor, sense gaire esperança de que no vingui amb mi el que em fa fugir. Potser estic fugint de mi mateixa... ves a saber.De vegades penso que la fugida no és real, que ho estic somniant i que en obrir els ulls m'adonaré que no he començat a fugir encara.És una fugida constant, repetida una i mil vegades. Una fugida en cercle, perque per molt que m'allunyi , sempre torno al punt de partida. És com si algú em dones l'ordre de fugir i m'indiqués el moment de fer-ho. Fugir, fugir, sempre fugir...
Potser d'això es tracta , de seguir dissenyant una fugida , des d'aquesta vida cap al no res?

Comentaris

  • Fugim?[Ofensiu]
    Avet_blau | 05-10-2007 | Valoració: 10

    De vegades ho sembla als altres, que fugim.
    de vegades volem i no podem fugir,
    com si estiguéssim lligats amb un cordó
    elàstic i que no es pot trencar.

    A vegades n'hi ha prou amb tancar els ulls,
    a vegades els peus els tenim enganxats al terra, o la responsabilitat ens deixa agarrotats .
    Sovint tanco els ulls, per fugir.
    El mes normal es que la fugida sigui el caminar de la vida, un camí sense retorn i que no se sap on va , ningú ho sap.

    El camí de la vida es una fugida, sempre.

    Avet

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

118933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).