Friends

Va trobar l'amistat al cap de molts anys, quan ja semblava que no havia res a fer.
Mai havia tingut amics de debò, i els que ho semblaven mai acabaven de ser el que realment una persona sola, tímida i necessitada hauria volgut tenir.
Però vet aquí que un dia, sense demanar-ho, l'amistat va començar a aflorar justament d'aquella persona de la que menys s'ho pensava. Una persona completament diferent a ella. Una persona que en primera instancia no li havia caigut bé, però que a còpia de conèixer-la havia vist com l'amistat anava cobrant sentit dins la seva vida.
Era un nou sentiment. Un sentiment que, des que era petita, no havia tornat a sorgir mai més.
Aquest sentiment l'omplia d'alegria i d'il·lusió. Una amiga?? Quantes vegades havia somiat això?
I el que realment li agradava d'aquella paraula, de la paraula amiga, era que aquella paraula significava més que qualsevol cosa en el món per una persona que mai li havia acabat de trobar el significat del tot.
I aquesta l'havia portat a conèixer a altres persones. Altres amics i amigues que feien que hi hagués més il·lusió en la seva vida a partir d'aquell moment.
Aquella amistat havia fet en ella que s'acceptés tal com era, no només ella mateixa, sinó que els altres l'acceptaven tal i com era. No havia d'amagar-se darrere d'una careta com sempre havia fet. Ara ja no. No feia falta. I mica en mica ella mateixa anava confiant en ella, pel simple fet de que l'amistat trobada confiava en ella perquè es considerava la seva amiga.
Això no obstant, feia que tingués molta por. Por de perdre el que tants anys li havia costat trobar. Por a que allò que li estava passant només fos un somni i algun dia es despertés i tot s'acabés. Por a no ser com creia que s'esperava la seva amistat. Por a sempre dir que no davant de situacions que l'amistat esperava emocionadament un si. Por, por, por…
Per això escrivia. Escrivia per deixar ben clars els seus pensaments. Per escriure sobre el que sentia sense cap impediment, sense ningú que li prohibís, sense cap no al seu davant.
La seva primera amistat la recordaria per sempre més, i intentaria conservar-la per sempre, ja que allò era per ella el seu més gran desig des de que havia deixat l'escola, i ara, per fi, ho havia trobat i no pensava deixar-ho escapar per res del món.
Diuen que les coses no duren per sempre, i que l'amistat, com les plantes, s'han d'anar regant perquè creixin i continuïn vives.
Jo no crec que una cosa no pugui durar per sempre. Si regues, vigiles i cuides el que més estimes en aquest món, això sempre durarà, fins i tot quan ja no hi siguem, aquell sentiment que ens havia omplert el cor d'alegria i il·lusió continuarà viu per sempre més en l'essència de la vida de tots nosaltres.