Ella

Feia realment poc temps que la coneixia, però semblava que la conegués des de feia molt més temps.
La seva presència, la seva expressió, les seves converses, la seva amistat, havia entrat de mica en mica dins meu, dins el meu cor, dins la meva persona.
Tot i que era molt diferent a mi, una la nit on la lluna resplendeix en la foscor quan creu que ningú més l'observa, l'altre l'alegre dia, on el sol es mostra tal com és, davant de qualsevol, sense importar qui hi hagi al davant, érem amigues.
Ella, activa, tossuda, agradable, nerviosa, inquieta, alegre, esbojarrada, simpàtica, sincera i amiga de tothom, era una de les poques persones, per no dir la única, que m'havia fet pensar realment en molts aspectes que jo, fins aleshores, havia passat per desapercebuts o simplement no les havia volgut veure. Ara em voltaven per dins el meu cap, fent-me pensar, fent-me raonar, fent-me veure que una persona ha de destacar pel que és ella realment.
Ningú és rar. Tothom és diferent. I dins la diferència hi ha la varietat. I la varietat aporta un gran nombre de nous coneixements, de noves situacions, de nous aprenentatges.
Tot això ho sé ara. Més que saber-ho, en soc conscient.
Ella m'ha obert els ulls. Ella m'ha ensenyat i jo he après.
A partir d'ara intentaré ser més conscient, apreciar, aprendre, conèixer, entendre, respectar, escoltar i parlar, a obrir-me al món que m'envolta.
Ella m'ha ajudat i tothom pot ser una ELLA o un ELL que ajudi a obrir els ulls a moltes altres persones.