Sabia que tornaries (Èxit/Fracàs)

Arriba a casa. Mai no se li havia presentat tan buida. Tan fosca. Tan trista. La llum esmorteïda i groguenca dels fanals del carrer omple la cambra de penombres.

Així està bé.

Deixa la maleta sobre la taula del menjador. A l'Anna això la treia de polleguera.

I què? Ara tant se val.

La freda bombeta de la nevera trenca la nit a la cuina.
No, no té gana.

Com ha estat capaç? Sí, finalment ho ha fet.

Obre el calaix del congelador i pren tres glaçons.
Després, un got. Al sofà, a mitja llum, escolta, melancòlic, el crepitar dels glaçons banyats pel licor ambrat.

Com ha pogut? No, no pot haver marxat de debò. Ha de ser una de les seves enrabiades. Segur?

El so metàl·lic de la clau burxant el pany trenca el silenci. I els pensaments. Els talons trepitgen sorollosament el parquet. La figura esguarda retallada contra la tènue claror de la finestra.

Sabia que tornaries...

És clar. He vingut a buscar les meves coses.