Al lavabo

La Natàlia seu a la tassa del vàter amb l'esquena encorbada. Una cullera doblegada rau entre els peus nus. La mà tremolosa prem lleugerament l'èmbol de la petita xeringa i l'acosta al braç pàl·lid i escanyolit espurnejat per un munt de blaus. L'agulla vacil·lant vol acostar-se a les venes endurides. Merda, cabrona, para quieta! suplica la Natàlia.
Davant seu, assegut a terra, en Manu deixa consumir-se un cigarret entre els llavis ressecs mentre concentra la mirada en la llauna de cervesa que brilla entre les cames obertes, sobre les rajoles brutes.
-Merda Manu, ajuda'm, que no puc!
En Manu aixeca el cap lentament i s'aparta els foscos cabells de la cara amb un gest imprecís.
-Què passa, vida? - pregunta en Manu dolçament.
-Joder! Que no puc amb el putu tremolor! Fes-ho tu! - ordena la Natàlia.
-A veure, porta cap aquí.
La Natàlia s'aixeca penosament de la tassa. Es manté encorbada, a veure si així no li puja el mareig. Acosta la xeringa a en Manu, i amb un esforç suprem es puja les calcetes abans de deixar-se caure al costat del seu amant. El braç dret doblegat sobre el genoll aguanta el front suat de la Natàlia. El braç esquerra s'entrega dòcil a en Manu.
Gairebé no nota la fiblada. Però sí sent el líquid anhelat calmant la seva set. Durant un breu instant li sobrevé el record d'aquella desagradable sensació de culpa que acompanyava les primeres vegades. Només un instant. Quina parida. No, és molt millor entregar-se així.
Fent un darrer esforç, aixeca el cap i el recolza sobre el pit d'en Manu. La cendra del cigarret que duu enganxat als llavis es desprèn i es barreja amb la suor del rostre de la noia, que respira profundament mentre el seu amant li acarona tendrament els cabells.