Fosques Nits....

Primer de tot, moltes gràcies pel teu comentari ^^!
M'he vist molt reflectida en aquest poema, fosques nits, que passo en vetla, sense poder dormir, amb els unics companys anomenats records...

"Llavors començo a plorar,
ploro per tu, per mi,
per els records.
No te n´adones,
però em fas mal.
Ho sento......
D´aquesta presó,
mai sortiràs."

És preciós!

Et seguiré llegint!

Petons

norita*

molt bé sentiments en els teus escrits. Un títol molt encertat "fosques nits" per donar més profunditat al tema.

Sempre hi ha nits fosques: en primavera, en ple hivern i fins i tot a l'estiu, ja que el record no distingeix estacions i es resisteix al pas del temps.

Parles en el teu poema d'un dels temes que em semblen eterns: la dualitat memòria i oblit, enyor i dolor, remembrança i continuïtat. Jo també m'he barallat amb els records, fins al punt d'haver de cridar Jau! per obtenir una mica de descans...

Per celebrar la coincidència temàtica i la casualitat que avui m'ha permès descobrir-te avui, t'envio una abraçada primaveral ben sincera,
Unaquimera