Formigues (Poder)

Cartrons, contenidors, voreres brutes, pixats de gos, caixers i monedes de coure. Aquelles eren algunes de les paraules que es creuaves amb ell durant el seu dia a dia. Demanava i buscava peces de metall a les cantonades i als contenidors, esperant poder-les vendre després per seguir resistint al carrer.
I alla es trobava, com sempre, assegut al carrer, sentint el fred als seus ossos i la cremor a la seva pell, arrugada, fosca.
Milers de peus es creuaven pel davant dels seus ulls. Peus ràpids, indiferents. Sabates netes, esportives, luxoses...
Va tancar els ulls un segón i va baixar el cap fins aguantar-lo amb la seva ma esquerra. Llavors va obrir els ulls i la va veure. Allà, als seus, per davant dels seus ulls creuava una formiga, perduda -va pensar.
En qualsevol cas indiferent, com tothom. Va sentir com les sevves entranyes cremaven i va aixecar el polse de la seva ma dreta i el va llençar amb violencia contra la formiga, que va seguir movent-se sense rumb, ignorant el perill.
A escasos mil·límetre es va aturar, gaudint d'aquell moment, de la seva superioritat, del seu poder, sabent que en aquell moment ell era com el seu déu.
Així, en aquella situació, la va seguir en el seu recorregut. Mai ningú dependria tant d'ell com aquell petit ésser.
Va somriure i lentament va aixecar la mà.