Flaire de tabac mentolat

M'abraçava la cintura amb el braç esquerre mentre que, el dret, el deixava mort sostenint la cigarreta a no res de consumir-se. Treia un filet de fum que s'agafava a l'aire i l'escalava dibuixant corbes blanques que contrastaven amb la foscor immensa d'aquella nit d'estiu. Jo mirava aquest cel cap on anava la bafarada del tabac, amb els ulls rojos i picants que semblaven fer de frontera entre el poc seny que em quedava i les llàgrimes que tenia acumulades al front i al nas i a les galtes, que ja em feien mal d'estar retenint la plorera. Vaig aixecar el braç dret fins a la meva barbeta, que encara em sagnava, i vaig abaixar una mica el cap per fer una calada d'aquell tabac fastigós al qual ella m'havia fet enganxar. Ella era una nicotina més potent que la del tabac. El seu perfum, la seva mirada confosa, les seves cuixes, els seus llavis mossegats... mirar-la era addictiu. Vaig treure'm la cigarreta de la boca i vaig agafar una mica d'aire per empassar-me el boirum de la crema del Marlboro. Al passar-me per la gola em va deixar un regust picant que no marxaria ni empassant-me la saliva impregnada de l'aroma tabacós que se m'anava enganxant també a la roba. I quan ja em vaig notar els pulmons plens vaig esperar-me una bona estona, acabant d'admirar aquell cel enfosquit que havia presenciat tot allò ocorregut aquella nit del 6 d'agost. Vaig deixar anar l'aire. El fum s'havia barrejat amb el meu alè i va començar a flotar pel meu cap, fent tirabuixons, fins que la brisa se'l va emportar. Vaig abaixar la vista per veure quanta cigarreta em quedava per fumar; més de la meitat. S'havia fet ungla al paper que ella m'havia recomanat per embolicar el tabac. Era un paper fastigós i que no valia la pena per tot el que costava, però per ella sí que valia la pena. Quan parlava, sempre em venia una flaire de tabac mentolat, ja que intentava dissimular l'aridesa del Marlboro amb xiclets de menta.

Se'm va apagar la cigarreta. Vaig posar-me la mà a la butxaca a la recerca de l'encenedor que havia comprat amb els diners que ella em devia. Notava les claus del cotxe i les de casa, el paquet de tabac encara per embolicar, la bossa de broquets tancada amb una goma de cabell i la cartera que romania buida des del sisè combinat de la nit.

L'estimava massa.