Fistful of love

Ella va sortir de l'emprovador com una exhalació, engronxant els malucs d'ací i d'allà com una deesa. L'home la mirà embadalit. Tot i que, francament, el vestit no li feia el pes, ell no podia deixar d'ignorar l'amorosa cuca de llum que li feia pessigolles ben endins de l'estómac cada vegada que mirava aquell somriure nítid i contagiós.

Amb esforç va cercar les paraules precises per disuadir-la; definitivament, aquella roba no li quedava bé, al seu parer. Hauria preferit no pronunciar-se'n, deixar-la fer, que fos feliç amb allò amb què ella mateixa es vegés bé, hermosa com era, també per fora, tot i que no ho sapigués. A la fi, es va decidir; un 'no' delicat, gairebé inaudible a la ena inicial, li va fugir de la boca, just a temps per descobrir-li, a la seva dona, un breu rictus de decepció abans de tornar a desaparèixer darrera de la cortina.

Abans de sortir de la botiga, agafats del braç, ell es va assegurar de que ella explorava amb la punta arrodonida del seu bastó el petit desnivell del trespol, no fos cas que hi posés el peu