Fins a la fi

Un relat de: Hannah

La vida de vegades et dóna l'esquena, o si més no, les coses no acaben sent com tu les volies.
Però la vida és així.
Tu i jo ara només som bons amics. Sort que et tinc!
Però els somnis i desitjos que tenia s'han esfumat, com el vent glaçat del pol nord. Passa, ho arrassa tot, i al final tot queda diferent, però del mateix color blanc de la neu.

Ahir em vaig decidir a venir-te veure tocar. I mira que no ho tenia gens clar.
Però només tenia dues opcions, quedar-me a casa sense saber què fer i empenedir-me de no haver estat allà, al teu costat, quan ho necessitaves. Però vaig apostar per la segona, venir-te a veure. Curiositat simplement.
I el resultat no va ser gents desagradable. Les cançons em van agradar totes. Però les mes boniques van ser la que parlaves de la meva amiga que viu amb els àngels, i la que em vas dedicar amb la mirada.

Després vam estar ballant tota la nit.
Tot s'ha de dir que vaig acabar una mica malament, però merci carinyo, que em vas cuidar molt bé.

Entre copes, fum i música et vaig demanar que em fessis una promesa, i em vas dir que no marxaries mai.

Desmuntar una bateria, portar una guitarra a l'esquena, i molts riures, van ser el punt i final, d'una nit que per mi va ser molt màgica.

Abraçades, "mossegades", mirades i bones paraules.

T'estimo amic meu!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Hannah

Hannah

88 Relats

92 Comentaris

93686 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Una matinada de gener del 89 em va veure néixer.
A fora bufava el vent glaçat, i l'hivern em va donar la benvinguda.
Sóc del país del Cava, i tenim la Festa Major més típica. M'agrada el meu poble, la meva vila.

Sóc una noia d'aire i pertanyo al regne d'Acuari.

Potser perquè sóc tímida, m'agrada tant escriure.
És una facinació que sempre he tingut present, però des de fa un temps, em va be per desfugar-me i passar-m'ho bé.

Sóc quiromassatgista I osteopata. M'agrada treballar amb les mans.

A part de la lletra, la música em fa somniar, i em transporta a altres planetes.
Tan em pot agradar una de relexant com el rock ben tocat.
Lax'n'Busto em fascina.
I he tocat la bateria durant dos anys.



La gent que em coneix diu que visc en un altre món, i és ben veritat; m'agrada molt somniar!
Sóc d'aqui, però també estic per allà...

Sóc una romàntica sense remei, malalta de l'impossible, i amb uns quants desitjos que escriuré a la carta als Reis.



Enamorada de la vida, de tots els sentiments i sorpreses. Orgullosa de ser qui soc.

Per si voleu qualsevol cosa, el meu correu electrònic:
hippy_vila@hotmail.com

I el meu reconet de les lletres:
www.ikebana19.blogspot.com