Final tràgic

Corren rius de sang
després d'una macabra batalla.
Travessa un vaixell
portant els cossos morts.

La lluna plena plora
la mort dels seus compatriotes.
Els covards s'exilien
deixant la seva terra en mans
de dictadors sense escrúpols.

Un tel·ler germina vora
el líquid de la derrota.
Una fulla en forma de cor cau al terra,
marca el final de l'esperança.

Però per altes muntanyes
sobreviu un jove patriota,
no vol pas rendir-se
a aquells que li volen robar la llibertat.

Al passat li acusaren de covard,
ara té per fi la seva oportunitat.
Es treu un mocador blanc
i el llença al riu.

El riu produeix fortes ones
que inicien un camí de destrucció,
cerquen els dictadors feixistes
que volen ser amos i senyors del món.

Els enemics s'han quedat sense reforços,
és el moment d'actuar.
L'al·lot baixa ràpidament
amb la seva espasa,
pobre en aparença,
però rica en força.

Talla el cap d'aquells
que volien privar-li de drets.
Però ara s'ha quedat
completament sol.

No té terra,
ni pàtria,
ni companys.
Plora desesperat,
agafa l'espasa
i se la clava al seu cor
sense nació per a estimar.


(2005)