FESTA MAJOR

He dit mai que odio les discoteques, disco-mòbils i, en general, tot el que comenci per "disco"?
En general tendeixo a evitar-les però quan algú aconsegueix entabanar-me o, per alguna inexplicable raó, la cita és ineludible, estic preparada per la catàstrofe moral. Sí, les discoteques són un perillós enemic de l'autoestima.

Com ahir. Festa Major del meu poble i, despres del ball, hi havia un DJ per a allargar la nit.

Hi vaig anar, a contracor, amb dues amigues.

No tenia ganes de beure i, per tant, no podia dissimular balancejantme d'una cama a l'altra amb el got del cubata a la mà. Hi havia dues alternatives: intentar ballar discretament o arrepenjar-me a la paret mirant com anava augmentant el nivell d'alcohol a la sang dels que m'envoltaven. Al final vaig anar alternant les dues opcions.

Mai més. Havia començat a quarts de quatre i vaig decidir dessertar a les cinc, però aquella hora i mitja es va fer llarguíssima: entremig d'un nuvol de resignació veia cossos ballant al ritme d'una música que m'omplia el cap. Cossos perfectes rodejant la meva imperfecció absoluta. O cossos imperfectes però dotats d'una gràcia natural o potser augmentada per el totpoderós alcohol...

I jo, sense cos ni gràcia, sense haber begut res però amb un aburriment sobirà.

A les cinc vaig decidir marxar, enmig de queixes tipus: "ja? pero si és molt aviat!" (aviat??? són les cinc del matí, ja porto dos dies de festa major i trobo a faltar el meu llit!!!) o "és festa major! t'has de divertir!" (coi, per aixó mateix m'en vull anar, és impossible entendre que no em diverteix estar aqui?).

Vaig arribar a casa amb un bum bum bum permanent al meu cap, i com que m'era impossible dormir vaig ficar-me dins el llit amb un llibre que sabia amb total seguretat que les meves amigues detestaven...



Per la nit vaig desenvolupar una teoria. L'enunciat diu així:



EL NIVELL D'AUTOESTIMA DE L'EXEMPLAR ESTUDIAT (JO) ÉS INVERSAMENT PROPORCIONAL AL NIVELL D'ALCOHOL DELS QUE L'ENVOLTEN.