unicorn

Un relat de: jaguar

Corregeix-me si m'erro. Aquella nit d'octubre anaves sola i tenies por. El fred començava a atenallar les teves cames i els teus ulls tenien un reflexe vidriós. Potser per la por, potser pel fred, potser fins i tot per la son. Tot i que aquell matí n'habies gaudit, del bosc, ara no les tenies totes amb tu. Potser els crits en la penombra et recordaven secrets ocults del passat.
Per això, en sentir com darrere teu es trencava una branca, vas fer un bot i gairebè vas cridar de l'espant. Si no ho vas fer va ser per la por al ridicul que sempre t'havia perseguit.
Et vas girar poc a poc i quina va ser la teva sorpresa al veure aquella meravella. Era tan blanc que feia mal als ulls i la seva mirada concentrava tota la bondat, tota l'innocéncia que pot desprendre una mirada.
L'unicorn va baixar el cap, inclinant-se davant teu, davant d'una persona que, si bé humana, té el dret de demanar al món que s'inclini davant seu. Bellesa amb bellesa. Màgia i bondat s'uneixen en l'espectacle més bell que hagi tingut la sort de veure l'humanitat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

jaguar

7 Relats

7 Comentaris

6238 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Als disset anys, una no té massa biografia. Familia, amics, companys de classe...
Ininterminables hores aguantant professors que intenten treure el teu costat bo, amagat entre els racons d'una mandra que forma part de l'història més recent. A l'estiu platja, festes majors, algun concert llargament esperat i, ocasionalment, alguna discoteca (o disco-mobil) suportada estoicament mentre fas veure que t'ho passes bé.