Festa de Sant Medir

Feinejava per casa, quan el repic de tambors m'ha fet adonar que les Colles de Sant Medir desfilaven pel barri.
He sortit a corre-cuita al balcó, i he notat que moltes finestres i balcons eren plens de gent que badava.
M'ha entrat un xic de melanconia ...
Una amiga m'ha telefonat i juntes hem anat a veure com les colles llençaven caramels a joves i grans que compartien la il.lusió d'omplir les bosses, amb més caramels dels que es podran menjar al llarg de l'any.
Les bandes de música desfilaven, algunes uniformades , davant dels romeus que plens d'orgull mostraven els estandards, les violetes a la solapa, i els cartells de cada colla sobre els camions.
M'ha fet gràcia veure com un nen xinés s'ajupia a collir els caramels i de com ho feien també unes dones magrebís, que somreien , una mica més enllà, mentre parlaven entre elles.
He pensat que es una festa que no enten de procedències i que agrada a tothom.
Uns avis plens de reuma, artrosis, i no sé quantes coses més, oblidaven per uns moments l'edat que tenien per anar lleugers a pispar els caramels abans de que tinguesin temps d'agafar-los els xicots del veinat.
Més repicar de tambors, més so de trompetes, més camions carregats de gent que llença grapats de dolçor ...
Els genets orgullosos , carrer amunt i carrer avall, aprofitant el dia , per gaudir del romiatge, que no repetiran fins d'aqui a un any.
Diu que fa 177 anys que dura la tradició, i que els pares ja hi porten als fills perque no s'acabi mai aquesta Diada, perquè en prenguin el relleu i segueixin visitant al Sant, any rera any ...
Les autoritats, que imprescindiblement fan acte de presència, primer des d'algún brec, després des de l'entarimat reben la pluja de caramels llençats amb "mala fe", que en més d'una ocasió fan mal.
Però tot es dispensa avui, tot és possible, tot és motiu d'alegria, tot és DOLÇ.
Al finalitzar la desfilada, tots cap a casa, i el carrer queda banyat de papers de colors, de caramels aixafats, mentre els cotxes de la neteja van fent la seva feina.
El públic plega ales i retorna a la seva llar, cansat i esgotat, després de tant d'exercici.
Sant Medir... dolça festa. Sant Medir ... convivència. Sant Medir ... il.lusió.