fer-se gran

-Que em sents?
Que no m'escoltes?
Iaio. M'avorreixo
-Si, filla que vols?
-Res, m'avorreixo
-Doncs estigues una estona per la teva mare
-Però es que la mare sempre fa el mateix, fa veure que no plora però...
-Doncs ajuda al teu pare a creure en ella
-Però si ningú em creu a mi, com el puc ajudar a creure en la mama?
-...
-----------------------
-Iaio!
-Si filla?
-Encara es recorden de nosaltres?
- I tan
-Mai són a casa
-Ho has d'entendre, el temps passa, les coses canvien i han de seguir endavant. Pensa que aviat farà un any.
-Un any?
-Si filla
-Jo ja li vaig dir a la mare que no feia tan de fred, però ella sempre insistia en tenir la casa calenta per la nit. Mai l'he entès.
Ella en te la culpa?
-No nena no, ella no ho va fer en mala intenció, només volia mantenir la casa calenta per nosaltres, pensa que soc el seu pare i tu la seva filla, ens estima.
-Ah, clar...
-----------------------
-Però...
-Digues
-Res, res, m'avorreixo
-Veus. En canvi aquí si que hi fa fred.
Engega l'estufa, que jo no hi arribo, i si vols juguem a cartes una estona.
-----------------------
-Iaio, jo ja em començava a fer gran, oi?
-Si, tota una doneta.
-La mare es pensava que jo no me n'adonava.
-Tu eres petita
-I el pare per que no deia res, que no ens estima?
-Ho has d'entendre, el teu pare l'estimava i l'estima, ens acceptava per no perdre-la, i clar que ens estima.
-----------------------
-La mama algun dia en sortirà, no pot quedar-si per sempre, no?
-El teu pare fa tot el possible
-I per nosaltres també ho feia?
-Ell t'estima, i la teva mare... ella sabia com cuidar-te, però tu ho has dit, et començaves a fer gran.
-Vols dir que jo ja era massa diferent de les altres nenes?
-Filla, tu et feies gran i la teva mare estava massa atabalada amb la feina, amb mi, amb tu...
-Però jo no volia fer-la plorar. És la mama
-I ara seran feliços?
-Ara potser no es el millor moment, però ja veuràs, amb el temps...
-----------------------
-Mira el pare la va a veure
-Escolta filla, seré sincer, jo era una nosa per ells, no em podia valer per mi mateix i tu et feies massa gran i la teva mare no podia suportar veure com creixies innocent als canvis del teu cos.
-Mira, la mare li diu alguna cosa al pare. Plora. Sembla que avui ens vindran a veure.
-Clar, avui fa un any.
Va, juguem a cartes.
-----------------------
-Hola Laia, hola Sebastià. Avui fa un any, i ella m'ha demanat que us vingui a veure. Jo he volgut portar alguna cosa, mireu, aquesta fotografia. És del dia que vas néixer, tots quatre junts. Vull que sabeu que la mare no sabia el que es feia, i ... Tu vas ser una gran sorpresa per nosaltres, un regal, tot i la malaltia, ets la nostra filla i t'estimem. I vostè, Sebastià, jo m'estimo la seva filla i l'ajudaré a seguir endavant. Només li demano una cosa, que la pugui perdonar. Aquella nit potser no calia, però ella tenia fred, ja la coneix, va voler deixar l'estufa tota la nit encesa mentre érem fora, per desprès. Encara plora ara, jo em faig el fort, però ho passo per dintre.