Felonia

Cadenes trencades
i fogueres als castells.
Mai més serf
mai més vassalls.
Homes lliures corren,
sense fugir
i canten.
S'està fonent la realitat dels amos
com les ombres sota un intens sol.
La llibertat bufa i els senyors volen lluny,
arrosegats amb els seus gossos.
La terra riu acaronada pel vent
i pels peus de dones i homes nus.
El silenci esdevé música
i festa als carrers.
L'anarquia és dolça com una melodia arpegiada
però contundent, com el so d'un timbal.
La felonia és a les ments dels esclaus
que han recordat que són homes
i que com a homes moriran.
Que ni els deus ni els homes
poden prohibir la llibertat.
Sota l'asfalt creix la gesta
buscant esquerdes per poder sortir
a respirar.
Sota les ones homes submari esperen
que les tormentes acabin
per tornar a mostrar els seus rostres.
Ara són els peus els que m'ensenyen el cami.