Fatalitat moderna (corre ràpid i vola)

Fou un dia de maig,
A volts de mitjanit,
L'aigua queia a raig,
El terra ben aigualit.

El ciclomotor lliscava
D'aquella manera fatal,
El conductor badava:
Va xocar contra el fanal.

Crec! Croc! Salt enrere!
I la vida s'aturà en sec.
Res no va poder moure,
Feia l'anima al cel aplec.

I d'ells, que l'esperaven,
Crits i plors, àlgid dolor.
Pèrdua sentida, encongiren
L'anima -i també el cor-.

No fou casualitat, estava
Tot previst per la fatalitat
Temerària d'aquesta era
Carregada de modernitat

I qui li diu que no, a ella?
És el futur, el cicle vital!
Com negar l'atractiu
Del futurisme babau?