Espolsa't

Treus, amb ansia, les targetes de crèdit.
CLEC, CLEC, CLEC...
Enrotlles el bitllet i ho ensumes tot.
SNIFFFFF...
Convides als amics, per cortèsia.
SNIF, SNIF, SNIIIF, ....

Les nines es tornen folles,
s'eixamplen i tenen excès
de protagonisme.
Les cames es mouen,
el nas fa figa i aviat tornes a seure,
buscant una taula o quelcom pla i net.

Per embrutar-ho.
Per embrutar-te de nou
els narius i volar,
emblanquinat,
per mons desconeguts i fugaços.

Voles, voles, i voles.
I el temps passa, també volant.
S'acaba la festa, s'ha acabat
la blanquinosa substància i
hi ha massa llum al teu voltant.


El sol et molesta a la cara
i tothom et mira de cua d'ull
com si fossis un zombie
a l'únic vagó que és plé
a dos quarts de set.
Les nines eixamplades i
els ulls vermells,
les barres fugeixen d'estudi
i millor no parlem del cervell.

Però ha estat un bon dissabte,
no creus?