Fascinants deserts

Fascinants deserts,
com el teu exterior
i el teu interior,
i milers de miratges plens de futurs,
d'escenes humides
i de traïcions,
de sols obeint les teves paraules,
de llunes esperant sortir,
de somnis trencats
per un capritx
i de segons plens
de somriures d'atrezzo
i de sentiments de cartró-pedra
fent creure que també t'importen els altres.
S'ha rendit la terra al teu ego
i a les teves ganes de sentir-te estimada.
Jo i el meu amor som poca cosa
per una dona tan genial.
Et calen fites més altes,
amors que et depreciïn
i que només vegin en tu
un objecte o un cony,
que no facin res per fer-te feliç,
que no siguin fàcils,
que t'enganyin a cada segon.
Quina gosadia estimar-te de veritat!
Tal com ets!
Sense fixar-me en quilos de més o de menys.
Quina vergonya intentar ser com tu vols que sigui,
sense ostentar-te com un trofeu.
Quina equivocació buscar la teva tu, de debò
i ignorar el teu envoltori
d'un fals ego
i del seu menyspreu
cap a tot el que no sigui també menyspreu.
Ha sortit el Sol
i s'ha mort el somni
i la poesia s'ha podrit
a les teves mans,
que ja no guarden
pols de fada,
sols el teu melic,
el centre del món.