Fam

Avui, amb tú sempre, és poc.
Un petó no és res,
i la meva única esperança un altre.
Un altra centímetre de la teva pell guanyat.

I et prenc entre els meus braços.
i tú, sense saber el que la meva pasió prepara,
encens el foc quan et menjo.
Apropat més encara, ja és encesa la flama.

Digues si per tindre fam de tú estic boig,
o si per voler penetrar dins de la teva mirada,
em reflexo potser a un pou,
un pou d'aigües desenfrenades.

I la meva llengua et recorre por a por,
ja no hi ha treva, no hi ha aturada,
no hi ha descans, no hi ha repos,
només pell, pell amb saliva marcada.

I em toques amb la teva ma i la noto.
La teva llengua llepa la dura pell reseca.
I quan vas més enllà, resto quiet
Tu no paris, no paris ja per res.