FALSES VERITATS, O MENTIDES GROSSES ?

Tothom comentava amb to burleta les anomenades ‘Declaracions de Bens', que feien alguns dels capitostos que han remenat les cireres durant anys i panys
.
Resulta que desprès d'una vida dedicada - presumptament - a vetllar pels interessos de tots, i malgrat haver rebut unes elevadíssimes retribucions com Alcalde d'una gran ciutat de Catalunya, com a President de la Diputació Provincial de Barcelona, com a Diputat del Parlament de Catalunya, com a Ministre del Regne d'Espanya, i com a President de la Comunitat Autònoma; manifesta - sense que li surtin els colors - que no te cotxe, no te casa, i te uns estalvis que atès el seu historial cal considerar com ‘modestos'.

Sembla increïble !; està clar que lluny del que pensàvem el nostre ‘líder', no practica les catalanes virtuts de l'estalvi i la moderació, oi ?.

Cal anar al fons d'aquestes declaracions; integrar -com en el cas de les societats - els bens de tots els components de ‘ la unitat familiar', i procedir - si fos el cas - per la via penal, si es constata una ocultació o un aixecament de bens.

Macià, ‘l'avi', oferia el model de la ‘caseta i l'hortet', aquesta aspiració , bé que reduïda - això de l'hortet desprès del ‘boom' de la construcció va passar de somni a fantasia - la compartien amb ell una majoria dels catalans. Està clar que no certament ‘el declarant'.

Quina mena de model ens desprèn d'aquesta Declaració de Bens ?.

Desprès d'una vida de treball - honest - és perfectament lògic que qualsevol treballador tingui - almenys - una vivenda en propietat, i si li ha estat necessari un vehicle a motor.

No em crec aquesta ‘Declaració ‘.