Fada Verda

Tornarem a caure en el fang,
seguint els teus eteris peus,
adormits i perduts en el camí.
Lluny, molt lluny de casa,
molt lluny de res conegut.
I segurament cridarem,
presos d'una dolça foliada,
d'una metzina tendre
que has fet caure dintre nostre,
gola avall, fins al cervell.
Fada verda, no corris,
no corris més que les nostres petjades,
que hem perdut les ombres
a alguna llunyana cantonada,
seguin-te a la fosca nit.