Cercador
FÀBRICA DE LLANES D’ARSÈGUEL (ALT URGELL)
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur en la recerca de novetats sobre aquest nostre país tan proper , i tan desconegut al mateix temps, quan ens van assabentar d’una empresa que segons ens havien dit és emplaçada a Arsèguel o a pocs quilometres abans del poble d’Arsèguel.
Poc desprès de prendre el trencall que des de la CN- 260 porta a Arsèguel en el tancat viratge del pont damunt el riu Segre s’alça l’edifici on està situada aquesta fàbrica. El lloc s’anomena pròpiament Pont d’Arsèguel.
La fàbrica forma part de la Ruta d’Oficis d’ahir promoguda pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Encara avui es troba en funcionament , amb una maquinària del segle XVIII, és un exemple de l’aprofitament de l’energia hidràulica.
Les actuals propietàries ens van fer de guies ; dir-vos únicament que van gaudir moltíssim , d’aquest passeig en el que ens van ensenyar les naus i la maquinària.
Fundada a l’any 1902 pels seus besavis, conserva les característiques pròpies d’una empresa familiar. En la seva millor època hi van treballar fins a 20 persones. A més la matèria proveïa de la llana dels manats d’ovelles de la zona.
Primerament baixant unes estretes i empinades escales van anar a la part baixa de l’edifici on hi havia els tallers de mecànica, fusteria, forja i electricitat que feia el manteniment de les dependencies i maquinària.
A continuació vam visitar la part del salt d’aigua d’un es nodreix l’energia per fer anar els embarrats que mouen les diferents màquines. L’energia mecànica s’obté gràcies a una turbina d’aigua que va des del riu Segre a través d’un canal de 1500 metres fins un salt d’aigua de 10 metres. Segurament és la secció més antiga perquè hi ha dos enginys que van ser l’iniciï de la construcció.
Els besavis baixaven d’Arsèguel per filar lli i a partir d’aquesta activitat es desenvolupà la fàbrica. S’hi conserva malgrat trobar-se actualment en dessús, un molí draper del segle XVII i una singular cardadora de llana, que utilitza per la seva tasca no un aparell mecànic sinó simplement cards de riu.
També funciona a ple rendiment el “diable” una màquina inventada per Samuel Crompton que separa la llana i la deixa més flonja. I trobareu una espectacular Mule- Jenny una filadora dissenyada l’any 1770, l’únic exemplar que existeix a Catalunya. Una autèntica peça de museu i que ocupa tota una nau.
Entre el diferents productes que manufactura aquesta antiga fàbrica hi ha que destacar els mitjons de fil gruixut i de diverses densitats, adients pel rigorós clima hivernal del Pirineu o per qualsevol activitat de muntanya. Segons ens van dir també el jovent els utilitza per anar sense sabates per casa. Altres productes són: els típics tapaboques, o les mantes de pastor.
La Fàbrica de llanes d’Arsèguel és un indret on podreu veure alhora , l’aprofitament eficient dels recursos naturals, i gaudir del ‘ clima’ d’una antiga fàbrica pensada i viscuda des de la llibertat.
No se sent en absolut, com per les ribes del Cardener i/o el Llobregat, aquella fortor, que alguns anomenen ‘l’olor de colònia’.
Poc desprès de prendre el trencall que des de la CN- 260 porta a Arsèguel en el tancat viratge del pont damunt el riu Segre s’alça l’edifici on està situada aquesta fàbrica. El lloc s’anomena pròpiament Pont d’Arsèguel.
La fàbrica forma part de la Ruta d’Oficis d’ahir promoguda pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Encara avui es troba en funcionament , amb una maquinària del segle XVIII, és un exemple de l’aprofitament de l’energia hidràulica.
Les actuals propietàries ens van fer de guies ; dir-vos únicament que van gaudir moltíssim , d’aquest passeig en el que ens van ensenyar les naus i la maquinària.
Fundada a l’any 1902 pels seus besavis, conserva les característiques pròpies d’una empresa familiar. En la seva millor època hi van treballar fins a 20 persones. A més la matèria proveïa de la llana dels manats d’ovelles de la zona.
Primerament baixant unes estretes i empinades escales van anar a la part baixa de l’edifici on hi havia els tallers de mecànica, fusteria, forja i electricitat que feia el manteniment de les dependencies i maquinària.
A continuació vam visitar la part del salt d’aigua d’un es nodreix l’energia per fer anar els embarrats que mouen les diferents màquines. L’energia mecànica s’obté gràcies a una turbina d’aigua que va des del riu Segre a través d’un canal de 1500 metres fins un salt d’aigua de 10 metres. Segurament és la secció més antiga perquè hi ha dos enginys que van ser l’iniciï de la construcció.
Els besavis baixaven d’Arsèguel per filar lli i a partir d’aquesta activitat es desenvolupà la fàbrica. S’hi conserva malgrat trobar-se actualment en dessús, un molí draper del segle XVII i una singular cardadora de llana, que utilitza per la seva tasca no un aparell mecànic sinó simplement cards de riu.
També funciona a ple rendiment el “diable” una màquina inventada per Samuel Crompton que separa la llana i la deixa més flonja. I trobareu una espectacular Mule- Jenny una filadora dissenyada l’any 1770, l’únic exemplar que existeix a Catalunya. Una autèntica peça de museu i que ocupa tota una nau.
Entre el diferents productes que manufactura aquesta antiga fàbrica hi ha que destacar els mitjons de fil gruixut i de diverses densitats, adients pel rigorós clima hivernal del Pirineu o per qualsevol activitat de muntanya. Segons ens van dir també el jovent els utilitza per anar sense sabates per casa. Altres productes són: els típics tapaboques, o les mantes de pastor.
La Fàbrica de llanes d’Arsèguel és un indret on podreu veure alhora , l’aprofitament eficient dels recursos naturals, i gaudir del ‘ clima’ d’una antiga fàbrica pensada i viscuda des de la llibertat.
No se sent en absolut, com per les ribes del Cardener i/o el Llobregat, aquella fortor, que alguns anomenen ‘l’olor de colònia’.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.