FA FRED

Un relat de: JOSEFINA

Feia dies que esperaven que fes fred.
Però qui ho esperava ?
Els esquiadors per estrenar finalment el modelet de la temporada?
Els directors dels hotels de les pistes d'esquí, que no podien omplir-se els calaixos d'euros?
Potser esperava que fes fred el cambrer del bar de copes a peu de pista, que veia passar els dies sense buidar les ampolles ?
O tal vegada la cuinera del restaurant on sopen els caps de setmana els grupets de pijos que encara no s'han trencat una cama baixant per la pista negra?
Ah ! també esperava que fes fred l'inspirat organitzador de la cursa nocturna amb torxes, lliscant sobre la manta blanca.
Les cadenes de televisió ja estaven fartes d'esperar i esperar la notícia dels centímetres de neu pols que s'havien recollit aqui i allà.
On i quan pensava deixar-se caure la neu ?
Era realment un misteri molt ben guardat per no se qui.
Els canons de neu artificial estaven emprenyats per la manca de fred que no els permetia treballar i donar bons resultats.
Cada matí s'obrien un grapat de finestres i persones de totes les edats intentaven esbrinar si per fí la neu faria la seva aparició.
Però el fred va tardar en aparèixer i la neu encara va tardar més.
Gairebé havien llençat la tovallola els adinerats responsables d'hotels, els ricatxos amos de xalets, els desgraciats treballadors per quatre xavos de les pistes i negocis a l'entorn de ...
I un matí es va fer el miracle.
Un polsim blanc va començar a caure sobre les teulades, els cotxes, el terra ... un polsim fi d'entrada, que es va anar fent més i més intens, fins a complicar la vida dels conductors que van veure tallades les carreteres.
Alguns van quedar-se atrapats a les seves llars, situades en petits espais allunyats de la ciutat, dins de la geografia variada del nostre país.
Els petits xisclaven i reien en veure tota aquella blancor que convertia la imatge diària en una imatge de conte de fades hivernal.
Les llars de foc s'encenien i les calefaccions també.
Tots corrien a treure dels calaixos els guants, gorros i bufandes.
Ara feia fred i en feia dins i fora en alguns llocs, on les cases eren velles i tenien escletxes a les parets , les finestres no ajustaven prou i no hi havia ni llar de foc ni calefacció. Només podien quedar-se dins el llit en un intent desesperat de no passar fred.
Mai és igual per tothom.
Uns aplaudeixen perque estan contents i d'altres piquen de mans per fer-se passar el fred.
Sí, de vegades glaça ...
De vegades glaça dins i glaça fora.
De vegades glaça amb tanta intensitat, que els indigents es moren sobre un cartró mullat o sota una manta xopa, o com deia el meu pare dins una trinxera a l'Aragó quan és en temps de guerra.
Diuen que és una mort feliç, perque fan una ganyota semblant a un somriure.
El mossèn posa una espelma a Santa Rita, patrona dels impossibles, a qui va demanar neu en nom del gremi ... de no sé què.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

118933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).