Excusa perfecte

Un relat de: SomriureXsobreviure

Excusa perfecte
la que tinc.
Excusa perfecte
dins el meu cap.
Excusa perfecte
que no és veritat.
Excusa perfecte
per no dir-t'ho.
Excusa perfecte
per no estimar-me.
Excusa perfecte
per no deixar-me dormir.
Excusa perfecte
per somiar en tu.
Excusa perfecte
per allunyar-nos
l'un de l'altre
cada cop més.
Seré capaç o no de dir-t'ho¿?

Comentaris

  • Molt bó![Ofensiu]
    Orgull_de_classe | 05-10-2005 | Valoració: 9

    aclarint el dubte de si li diras o no..jo sé que li drias, perke mai he vist a una persona amb tanta força com tu, el que apssa, eske, la teva força esta, amagada, darrere la covardia i al por al rebuig, però, no tinguis por lluneta, la lluna, es forta! i feliç, sobretot feliç! no ahs de deixar mai de somriure, i has de ser valenta, i, si ell no t'estima, doncs, que sapigues que jo, encara que no t'ho digui sovint, t'estimo, i molt!
    Petons...
    de l'altre lluna,, LA LLUNA OBLIDADA...^^

    "I de tres voltes que he fet,
    trobo una solució,
    al problema del rencor,
    alegria anexa a la por."