Cercador
Ets donarè les ales
Un relat de: SomriureXsobreviure- Compartir:
Et donaré les ales.
Amor, te les donaré.
Les m'areixes.
Ets com un ocell que no pot volar
sense elles.
Potser les ales és ella
la persona a qui tu estimes.
M'agradaria ser jo.
Amor, per tu,
amor jo sóc les ales,
si, les ales que et falten.
Ets com un ocell que no pot volar
sense elles.
Les nescesites per poder viure,
com elles nesseciten un cos
com tu per poder volar.
M'agradaria que les ales s'acostessin cap a tu,
s'agafessin al teu cos nu,
i que et poguessin abraçar.
Ets com un ocell que no pot volar
sense elles.
Comentaris
-
Sí,[Ofensiu]tramuntana | 14-09-2005
M'agrada. Pel meu gust, has sabut utilitzar correctament les repeticions. M'ha agradat. Et seguiré llegint.
laura^^ -
vigila![Ofensiu]Orgull_de_classe | 14-09-2005
vigila les faltes d'ortografia lluna!
Molt bó aquest relat...el cos està molt bé...una altre cosa...m'he llegit els 4 o 3 capítols de tu el meu priemr amor...(..) i...crec que son molt bons...t'ho comento aquí i així estalviem paper i parem la tala indiscriminada d'arbres!xD...petonarros lluna...
Salut...
et regalo un poema...
LLEUS ALES DE PAPALLONA
Silenciosament i amb treballades
Destreses ens hi hem apropat tant...,
Tan a frec l'alenada, l'esplendor
Inimitable a unes desplegades ales...
Ens hi hem apropat tant...
I quantes vegades, quantes,
Amb dits d'urgència hem malmès
Irreversiblement la peça.
es un poema de Josep civit i mateu...precios...
l´Autor
73 Relats
138 Comentaris
86749 Lectures
Valoració de l'autor: 9.18
Biografia:
Enamoradíssa.