Et trovaré a faltar

Un relat de: Atlàntida

Un matí per la finestra jo mirava,
quan sentí una llàgrima rodolar,
per la meva galta encesa d'enyorança
i em posar a recordar.

Quan encara eres jove,
quan les forces no t'havien fallat,
quan reies en cada somriure,
quan caminaves al seu costat.

Al costat del que ara et falta,
del que sempre has recordat,
quan als matins et mirava
amb amor i lleialtat.

Quan amb silenci acaronava
al seu bastó i al seu company,
aquella gosseta animada
que sempre el va acompanyar.

Avui la força s'acaba,
el teu cos ha emmalaltit
i va deixant escapar la vida,
de les teves mans i del teu esperit.

El meu cor en silenci plora,
perquè no et puc explicar,
que trobaré a faltar el teu somriure
i les ganes de lluitar.

Lluitar sempre a la vida,
per anar cada dia endavant
i no mirant mai enrera
les penes que has anat passant.

La vida no t'ha estat justa
i menys ara al final,
perquè et dóna una malaltia
que et fa patir a cada instant.

A la glòria trobaràs
el petó de la mare enyorada
que vas perdre essent molt jove
i sempre l'has estimada.

Em diràs adéu amb la mirada,
quan ja no puguis parlar
i amb les nostres mans enllaçades,
ens acomiadarem fins a tornar-nos a trobar.

Comentaris

  • El dediques...[Ofensiu]
    Llibre | 11-01-2005

    a la teva sogra, però el que m'ha cridat l'atenció és la quantitat de persones que hi apareixen. I ho dic amb admiració. Perquè has bastit, has creat gairebé una història de conte en un breu poema.

    Fixa't que comences en primera persona. O sigui que ens parla el poeta. Aleshores passes a la tercera, i et refereixes a la teva sogra, a qui dediques el poema. Però què dius d'ella? Que troba a faltar la seva parella, o sigui, el teu sogre. Ens expliques la seva relació d'amor, i fins i tot introdueixes la gosseta que sempre l'acompanyava! Però això no queda aquí: encara tens temps per recordar la mare de la sogra, a qui a perdre de molt jove.

    Ei! Que ho dic molt seriosament. Trobo que la història està ben construïda i que aconseguir explicar totes aquestes relacions, amb claredat, en un poema... buf! Deu n'hi do! Felicitats!

    Salut!

    LLIBRE

  • que bonic i dolç...[Ofensiu]
    ROSASP | 09-01-2005 | Valoració: 10

    L'estimació surt de l'ànima, de tots els racons del teu cor. Quan s'estima, es tan dur veure patir i no poder fer res més que estar a la seva vora. Però està clar que la teva sogra capta tots aquests sentiments teus i malgrat el dolor, quina alegria més gran s'ha de sentir quan et saps tan estimat...

    Molts ànims i endavant amb aquesta preciosa i dolça manera d'estimar i d'escriure.
    Una abraçada molt forta!

  • anims[Ofensiu]
    AINOA | 09-01-2005 | Valoració: 10

    tens que estimar-lo molt. perquè aquestas paraules tan tendres i a la vegade tristes només surten de lo més profund del nostre cor.
    anims.

  • és clar...[Ofensiu]
    Ullets | 09-01-2005 | Valoració: 10

    que trobem a faltar aquells que marxen. M'imagino que ha de ser dur, bé, no m'ho imagino, ho sé! Però el que desde aquí et volia dir, és que com a poc, has après molt d'aquesta persona que imagino que serà important per tu.

    Ha lluitar, a somriure a la vida a cada instant i sobretot a ser humà!

    Queda't el seu costat, cuida'l, estima'l, i dóna-li tot allò que creguis que necessita.

    M'has emocionat... seguiré llegint de tu!

    Força i endavant!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Atlàntida

Atlàntida

33 Relats

108 Comentaris

67966 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer al Vendrell un diumenge al migdia d'un 29 de Novembre de 1959.

El que m'han portaria a una illa deserta?
Piles i piles de llibres de psicologia, creixement personal, medicina i d'altres dels que algú anomena "raros".

La meva cita preferida:

SI PLORES PER PERDRE EL SOL,
LES LLÀGRIMES NO ET DEIXERAN
VEURE LES ESTRELLES.

De R. Tagore.
Que un dia vaig trobar a l'agenda escolar d'un dels meus dos fills.

Jo també estic contenta d'estar entre vosaltres, i os desitjo lo millor per cada un.
I una abraçada ben forta.
angelscavi@hotmail.com