Et tinc i no et sé trobar

Et tinc i no et trobo,
en aquesta amarga nit que ens acompanya.
Un al costat de l'altre,
com dos estranys massa coneguts.

No sabem parlar.
I el fred continua separant-nos,
cada cop més, i més...
i ens allunyem,
l'un de l'altre,
sense moure'ns.

Penso...
i crec que et tinc al costat,
i que ets tu
aquell a qui estimo i somio,
però no ho sé.
Tot ha canviat tan!

Les nostres mans ja no es toquen com abans
Els nostres ulls ara es cotemplen plens de temor:
què està passant?

És difícil creure que tot acaba,
que a vegades hi ha finals sense continú,
és difícil,
a vegades...

I avui,
al meu costat,
...et tinc, i no et sé trobar.