Et miro i...

Et miro
i em convenço que penses el mateix que jo
i llavors em llenço
i veig que tu també ho fas
i ens besem.
I mentre el passat esclata
i rius
i em mires
i tot em torna a emocionar
i es fon l’angoixa
en una nit
que s’ha fet sols escenari,
on la resta del món
sols és soroll de fons,
on només m’importen les teves mirades
i els teus somriures,
on només m’importes tu.
T’abraço
i ens besem,
malgrat la pluja.
Encara que ens caigués un mar a sobre,
no m’importa que el Sol vulgui sortir,
ni que dotzenes de borratxos de retirada
vulguin trencar el moment,
no importa res d’això.
Vull acariciar-te,
explorant la teva pell.
Vull poder-me fondre amb tu
i soc feliç.