Et dedico la vida, S.Y.

Un relat de: Avril

T'ho confesso:

Desconeixes la meva existència.
Però jo no puc viure sense tu.

No em dediques mirades.
Jo te les robo.

Et creus normal.
Et crec perfecte.

No em regales somriures.
Quants cops hauré somrigut per el simple fet de veure't.

No plores per mi, no penses en mi.

A vegades em pregunto com es pot estimar algú a qui li dones tot el que posseeixes, a qui li dediques tot el que fas.

Sense rebre res a canvi.

Hauries d'estar a la presó.
M'has robat cada segon,
i tot el que pot pertànyer a una persona.

M'has robat la vida, les mirades, els somriures.

Si guanyo, si perdo,
si visc, si moro ,
si sento , si estimo ,
si ploro, si sóc feliç i si no ho sóc,
és per tu.

Sé, que no et tindré,
t'agraden els nois
i ho entenc.

Sé que mai mestimaràs,
jo sóc noia,
tu també.

Però tot i axí, sé que mai ningú no et dedicarà el que et dedico jo.

Et dedico la vida.



Comentaris

  • un altra cop :S[Ofensiu]
    silenci_fosc | 03-03-2006

    ho sento, em sap greu ... xo esq es tan ... tan ... tan ... NO TINC PARAULES !!!

    i evidntmnt l'haig d comntar ... haig de fertu saber ! sempre fa ilu no? XD


    vagi bé noieta!

  • Perfecte...[Ofensiu]
    fada_negra | 07-02-2006

    Potser perquè escrius genial,perquè les teves paraules són màgia,perquè em sento massa identificada amb tot aquest...per tot...m´ha encantat,noia de debó..uff...

  • una abraçada[Ofensiu]
    instants | 05-08-2005

    m'ha agradat lo escrit, tot i que em costa d'entendre aquest patiment tant innecessari, és dur estimar en silenci, molt dur, però cal viure'l, caminar , aprendre'n, disfrutar-lo, plorar i dir-li adéu per a tirar endavant.


    Un petonàs

  • Oleee!![Ofensiu]
    Sareta_16 | 20-04-2005 | Valoració: 10

    Wauuuu quin títol i tan que li dediques la vida, cada instant t'alimentes d'ella, en cada moment t'impregnes de la seva essència..
    Mare meva com triumfa tia!Està tope currat, tot i que mai et podrà estimar pq no ser la seva amiga?^^
    Amors platònics...bfff jo també en tinc noia..xD aiiix l'amor!

  • bdjer | 09-04-2005 | Valoració: 10

    Osti noia, ma nkantat l teu poema. Bf.. sol passar això de donar-ho tot per algú i que ni se n'adoni... Però mai et desmoronis, sempre hem de tenir un somni pel que lluitar, i algun dia el que més desitjes pot ser realitat. Escrius mu bé tia, t seguiré llegint ;)

    Bdjer

  • Genial i ben cert![Ofensiu]
    kispar fidu | 08-04-2005 | Valoració: 10

    Hola! És el primer cop que et llegeixo, i t'he de dir, que aquest relat m'ha agradat molt! I a més m'he sentit força identificada.
    "Et dedico la vida, sense rebre res a canvi", és dur, però és cert: involuntàriament ho donem tot per aquella persona a qui etimem, i encara que no rebem res a canvi, encara que no siguem corresposts i que sàpiguem del segur que mai ho serem... seguim entrgant-ho tot per a ell/a.

    "Sé que mai mestimaràs, jo sóc noia, tu també." Genial frase (no contingut... ja que tan de bó no fos així...) però trobo que és una fantàstica manera d'expressar-ho.

    M'ha agradat molt!

  • Aqui l'autora![Ofensiu]
    Avril | 08-04-2005

    sóc l'autora xd eis dragaroja asias x el 10! aiai...XD

    Seguiu comentant...
    S.Y.

  • UooooOOOOOoo[Ofensiu]
    dragaroja | 08-04-2005 | Valoració: 10

    És molt maco!!! m'agrada molt...ais l'amor fas tant x una persona.....dones tantes coses x amor aix aix
    wneu noia k escrius mu be!!!! i kuntinua axins!

    patunetssss( o no xD)

Valoració mitja: 10

l´Autor

Avril

12 Relats

52 Comentaris

19639 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Tu vas ser qui em va ajudar
A no sentir-me sola.
En aquells moments tan perduts
De la ment d'una persona
Que no sap quin camí triar

Jo vaig ser qui et va oblidar
Qui et va abandonar
Jo et vaig substituir
Per un somni inexistent
I a vegades transparent...


Perdona'm per haver-te oblidat
Perdona'm per haver-te deixat de banda
Tant que em vas ajudar
I tant poc que et vaig demostrar
Però ara creuré amb tu
I no et deixaré escapar.

Busco motius pels quals
em vaig oblidar de tu
I et vaig canviar
Per aquella cara maca
Que només sap somriure
I que mai no podré tenir.

Mai més no deixaré
Una cosa amb la que he après
Més que amb la meva pròpia mare
Quan em deia com seguir
Aquelles enormes petjades
Que em portaven al meu destí.

Ara aquells camins que em vas pintar,
se'ls ha emportat el mar.
Ja no els puc recuperar...
Perdona'm

Perdona'm per haver-te oblidat
Perdona'm per haver-te deixat de banda
Tant que em vas ajudar
I tant poc que et vaig demostrar
Ja no puc creure amb tu,
ja t'he deixat escapar.

- Gal·la