Cercador
Perduda
Un relat de: Avril- Compartir:
Cerco una drecera al meu destí.
Resto perduda, enmig d'un bosc... desconegut.
Temo que el camí que fins ara he seguit,
mai no acabi...
Busco la sortida als meus errors,
als meus dubtes, a les meves obsessions.
...però...
Quan penses que ja no pot ser més fosc...
veus com una llum s'apaga.
S.Y.
Comentaris
-
Molt bon poema![Ofensiu]Arbequina | 04-09-2006
Sí, i no cal dir que l'estrofa fina és genial. Expresses molt bé l'estar perdut conceptualment, clar...
Una abraçada.
Arbequina. -
Cert[Ofensiu]Melcior | 15-03-2006
I quan s' apaga del tot, batua l'olla!, sembla que sen veu una de molt petita, allá lluny,
al final del tot, quins collons!.
Endavant.
l´Autor
12 Relats
52 Comentaris
19666 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Tu vas ser qui em va ajudarA no sentir-me sola.
En aquells moments tan perduts
De la ment d'una persona
Que no sap quin camí triar
Jo vaig ser qui et va oblidar
Qui et va abandonar
Jo et vaig substituir
Per un somni inexistent
I a vegades transparent...
Perdona'm per haver-te oblidat
Perdona'm per haver-te deixat de banda
Tant que em vas ajudar
I tant poc que et vaig demostrar
Però ara creuré amb tu
I no et deixaré escapar.
Busco motius pels quals
em vaig oblidar de tu
I et vaig canviar
Per aquella cara maca
Que només sap somriure
I que mai no podré tenir.
Mai més no deixaré
Una cosa amb la que he après
Més que amb la meva pròpia mare
Quan em deia com seguir
Aquelles enormes petjades
Que em portaven al meu destí.
Ara aquells camins que em vas pintar,
se'ls ha emportat el mar.
Ja no els puc recuperar...
Perdona'm
Perdona'm per haver-te oblidat
Perdona'm per haver-te deixat de banda
Tant que em vas ajudar
I tant poc que et vaig demostrar
Ja no puc creure amb tu,
ja t'he deixat escapar.
- Gal·la