Estret

La Lluna creua el mar a les nits,
sense mullar-se,
en el silenci de les darbuques.
L'acaronen les platges
i les oliveres la besen.
Els poetes se la fiquen a la boca,
per fer-ne vells versos,
i els músics la pengen dels seus pentagrames.
Fan postals els fotògrafs,
arracades els artesans.
Els enamorats ploren
amb els adolescents.
I el mar tremola
sota la seva llum.
La marea puja i baixa
tot i que el mar és de marbre.
... tot i això
la Lluna és sols una pedra.