ESTRÉS

Un relat de: SntJordi


Bé m’en vaig al llit que ja es tard i he tingut un dia molt atrafegat avui, avui es…ah si!! avui es dimecres per tan demà dijous…bé no, ja son les dotze passades o sigui que a dijous ja hi som i ahir era dimecres. Demà al matí… ai no!!, aquest matí començo a les 8.. no no, ostras.. no en dono ni una, aquest dimecres començava a les 8 i aquest matí començaré a les 10, deu ni do quin desgabell que porto no sé ni a quin dia passo, això deu ser degut a que dilluns no vaig fer festa com havia de fer com cada dilluns, dimarts vaig pencar i dimecres vaig fer l’horari de dumenge (quin fart de fer esmorzars i dinars pensava que no s’acabava) per això porto aquest descontrol horari, es com quan et despertes un dissabte a la tarda de fer migdiada i no saps si estem al matí o es que tas desvetllat a mitja nit i al final ni l’un ni l’altre, em sento com en jet lag, si es això el que es sent en aquesta mena d’estat de xoc que tinc, ara resulta que es dijous i encara em queda divendres, dissabte i dumenge i finalment dilluns per poder fer festa i desconectar una mica, espero que arribi ràpid perque ho necessito..ah si!! dilluns tinc una trucada per una oferta de feina, també necessito cambiar de feina perque aquesta m’absorveix l’enteniment…bona nit, si es que puc dormir es clar.

Comentaris

  • L’has clavat![Ofensiu]
    Caram caram | 21-08-2012 | Valoració: 9

    Dissortadament conec un cas calcat al que descrius.
    Ho has fet a la perfecció. Deu ser l’estat del ben estar per el que tant hem lluitat, però cal fixar-s’hi molt bé per a reconèixer-lo.
    Felicitats!, i gràcies per la teva aportació que convida a rumiar!