Tinc motius per continuar

Un relat de: SntJordi
Si algun dia la tristesa envaeix el meu cor,
serà potser, que ja no recordo escoltar,
que me cansat de lluitar,
i que la meva força, s’ha esvaït
en algun racó que no puc trobar.
Si algun dia no trobo alegria
ni motiu per seguir,
serà potser, per que els meus ulls
no veuen més enllà de qualsevol horitzó infinit
que no s’acaba mai,
per que els meus braços, mans i dits
no abracen tot el que podrien abastar,
per que les meves cames,
no vagin amb passes llargues i fermes,
i en el meu cap,
no hi flueixin aquells pensaments de raó,
que diferencien el que es dolç del que es amarg,
el que es lògic de l’il•lògic,
el que es bo del que es dolent...
Mentrestant em puc donar compte
de que puc sentir
des del primer a l’últim ressò
de qualsevol crit,
de que el meu cos,
continua vessant felicitat
del més profund de les seves entranyes,
que tots els meus òrgans son una orquestra,
que sona a ritme d’una melodia
alegre i enganxosa,
de lo bonic que es estimar
i sentir-te estimat,
i de que la vida es tan dolça
com la millor mel del bosc.
I encara que la llàgrima de la tristesa,
a cops sigui inevitable,
se que tinc,
la meva ona de felicitat
una adicció
un bon vici,
que espero que mai hagi de deixar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer