Estrelles amb esprunes

Un relat de: Taize

Ets lluny
i et sento molt a prop de mi
dins meu porto
l'escalfor de la teva absència.
Una calor als meus ossos
i al fons del meu esperit
com si la teva ànima
fos dintre meu.
Sí!, estàs molt viva
del tot viva!
i cada vespre vora la mar
i cada nit davall la lluna
Sento que a poc a poc
vull coneixe't encara més
enamorar-me del tot
per tenir-te encara més endins
Com la llum forta d'una estrella
Entrant silenciosament en els teus ulls.

Comentaris

  • Entre la Terra i el Cel[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 31-05-2006

    Senzill i directe, com la nata posada del tub a la xocolata, però amb cautela.

  • Molt bonic[Ofensiu]
    AINOA | 01-10-2005 | Valoració: 9

    Es un poeme en molt de sentiment i ple de tendressa.
    M'agradat molt llegirte.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Taize

3 Relats

8 Comentaris

3366 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Sóc un jove de Manresa amb motes ganes d'expressar els meus sentiments a través de paraules dolçes, tendres i entenedores, perquè jo sóc dels que pensen que la poesia simple és la poesia alegre, aquella que et fa esgarrifar el cor quan la llegeixes.

trebla20@hotmail.com