Cel de Mar

Un relat de: Taize

Ni entenc per què ja no et vull tenir,
ni comprenc per què no suporto no tenir-te.
La tristesa d'una llàgrima,
no fa fora cap fantasma.
Perquè si et tinc massa,
cel esbojarrat,
tinc por de mi.
Perquè si et tinc massa poc
mar silenciós,
tinc por de tu.
Junts o separats?
Ja res em sembla bé.
Ara els dies són com dues gotes de colors,
ara blanques i ara negres.
Et trobo a faltar,
sense tu la meva poesia d'amor
queda nua de missatge.

Comentaris

  • SweetInnocence | 05-09-2007 | Valoració: 10

    Un poema preciós... molt tendre. M´han agradat sobretot aquests versos:

    "La tristesa d'una llàgrima,
    no fa fora cap fantasma."

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Taize

3 Relats

8 Comentaris

3367 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Sóc un jove de Manresa amb motes ganes d'expressar els meus sentiments a través de paraules dolçes, tendres i entenedores, perquè jo sóc dels que pensen que la poesia simple és la poesia alegre, aquella que et fa esgarrifar el cor quan la llegeixes.

trebla20@hotmail.com