Estimaré els teus ulls

Un relat de: Marc Freixas

Passa una nit prop dels teus ulls...

i sempre ho fa a poc a poc,
i sense pressa,
però sense mi.

T'espera un dia llarg per dins del cor...

i no et fa por de perdre el nord,
mentre a l'altra cara del teu cos s'hi dibuixa el dolç batec,
de la part més esperada pels meus llavis,
que no en va es va perdent en la distància,
i en el desig més pur,
i en l'escalfor dels dos en la pell de l'un i de l'altra, que per ser tan lluny no aconsegueixen trobar-se.

Passa una nit prop dels teus ulls,
i t'espera un dia llarg per dins del cor...

mentre els ulls a poc a poc,
fan del cor la pèrdua del nostre nord, de tu i de mi,
que per ser tan lluny no aconseguirem trobar-nos enlloc.

Malgrat tot estimaré els teus ulls,
i aquest teu cor enamorat serà profund, sense final...

però sense mi.

Comentaris

  • em sona...[Ofensiu]
    Capdelin | 08-03-2005 | Valoració: 10

    a una cançó melangiosa d´amor intens i de distàncies... d´ulls que miren a prop i de mirades que es perden en l´espai i en el temps... de voler estar i no poder ser-hi... de poder acariciar i no arrobar-hi amb les mans... de voler besar llavis que als altres no trobes... de versos que surten del cor i es perden en el desert de la llunyania... de et busco però no et trobo... de hi vaig però tu ja no hi ets...
    fantàstic poema... que ofega l´esclavitud de la mètrica i de la rima i neda entre onades de solitud i enyorança... qui pot marcar els límits del batec del sentiment quan escrius poesia...?
    m´ha agradat moltíssim i m´ha deixat amb la mel a la boca per tornar-lo a llegir un altre cop i perdre´m de nou entre la difuminació, l´anonimat i l´aparença d´aquesta tristor impotent que transpira el poema i que en fons no és més que una declaració d´amor, de recerca perpètua sense venciment d´allò que es desitja vivament.
    Una abraçada... ets un magnífic poeta i omples als lectors amb la teva originalitat i força poètica.

  • març | 07-03-2005

    Marc, la tendresa de les teves paraules arriba a un límit insuperable. Preciós.

    Sóc fatal comentant, així que això és tot el que et puc dir. M'ha encantat: una manera preciosa de descriure la llunyania d'aquell que estimes.

    Una abraçada!

    Marta

  • molt emotiu[Ofensiu]
    AINOA | 07-03-2005 | Valoració: 10

    Hola Marc:
    M'agradat el teu relat, es molt bonic.
    En especial el final quand dius: malgrat tot estimaré els teus ulls, aixó es preciòs.

  • bon poema Marc[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 06-03-2005 | Valoració: 9

    Som incapaç de fer una critica a la teva obra, no en sé prou i diria desberats, pero vull que sapigues que som una de les que et llegeixen encara que no et comenti.

    Una besada

    Conxa

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820631 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.