Cercador
Estic Xocat: Primera part.
Un relat de: Tros de quòniam- Compartir:
No era el primer cop que se m'escapava la mirada cap a on ningú havia d'advertir. Els meus ulls, àgils i curiosos, van recórrer d'incògnit el cos de l'Albert, que dret i davant del banc on jo seia, conversava amb la resta del grup.
El meu amic no portava la samarreta posada i presumia sota el sol càlid d'agost aquell tors que sovint cridava la meva l'atenció. Però el més complicat va ser no fixar-me en la suggerent forma que es dibuixava sota dels seus pantalons negres d'esport; sobretot quan la gratava sense pudor, o quan l'agafava, subjectava o remenava, durant uns segons i potser com a reforç no verbal, gratuït i innecessari, de la seva presència "masculina i viril".
Tampoc era el primer cop que notava en públic l'escalfor que sents quan el delit de la vista es transforma en un petit plaer del cos. En aquelles ocasions procurava centrar-me en qualsevol altra cosa i no deixar que un simple formigueig es convertís en una pressió per sota dels meus pantalons que potser algú podria evidenciar.
Amb l'objectiu de seguir aquesta estratègia, la meva atenció va dirigir-se de nou a la conversa que teníem tots els reunits. Tot i que eren temes que no m'interessaven gaire, en aquell moment hagués desitjat parlar de cotxes, motos, festa o drogues: qualsevol dels temes predilectes de la colla. Però com tampoc va ser d'estranyar, el tema de les noies i del sexe no van tardar a aparèixer. I aquest tipus de converses no m'ajudaven a oblidar el que no podia evitar imaginar.
Aquella mateixa tarda l'Albert va comentar que tenia ganes de què juguessin amb les seves parts. El fal·locentrisme s'apoderava del meu amic en aquelles ocasions, totes les pràctiques que sol·licitava tenien com a protagonista absolut el seu membre, un fet que m'excitava tant com em repugnava, una atracció tant intensa com contradictòria.
La fantasia de l'Albert es va materialitzar per sota de la seva cintura i, lluny d'amagar-se o dissimular, va alçar la cresta i exhibir davant de tots els presents aquella forma sinuosa que havia evolucionat de tal manera que deixava poc espai a la imaginació. S'agafava la verga erecta i feia broma amb uns i altres: "Qui prova?", no parava de preguntar dirigint-se a la resta del grup.
Ningú imaginava que m'hauria prestat com voluntari per concedir el plaer que el meu amic suplicava. Però si qualsevol dels nois del grup sabés el que em passava, seria qüestió de temps quedar exclòs.
També acostumava a passar que l'Albert, sobretot ell, em feia enfadar amb les seves bromes pesades, de mal gust i sovint ofensives. A tot el grup li semblava molt graciós, per exemple, refregar-se entre ells fent paròdia de les persones homosexuals, o assenyalar expressions i conductes que podrien posar en dubte la seva masculinitat rígida i fins i tot hostil en el pitjor dels casos. Era molt contradictori odiar el seu humor i sentir l'excitació de veure'ls en aquelles situacions; tan pròxims, còmodes i desvergonyits.
En un moment donat, l'Albert es va acostar a mi i em va agafar el cap amb aquelles mans grans i fermes, per apropar-lo amb força cap a l'objecte del meu desig. La meva reacció va ser la de sempre: resistir-me i molestar-me en el moment, renegar i encreuar els braços. Després vaig unir-me a les rialles del grup quan l'Albert va canviar d'objectiu i es va dedicar a molestar el noi que seia al meu costat. Aquest altre es va posar dret i d'un cop de mà dirigit al paquet de l'Albert el va deixar fora de combat. Tots no paràvem de riure, però jo també em sentia molt desafortunat per no poder entrar en aquell joc.
Com tantes altres nits abans d'anar a dormir, per deixar descansar les meves frustracions, em vaig despullar i posar roba còmoda: uns pantalons grisos curts de tela fina que utilitzava per dormir a l'estiu. A continuació em vaig estirar al llit boca amunt i va ser qüestió de temps començar a notar aquella escalfor que em perseguia durant el dia i només de nit podia treballar.
Molts cops m'excitava pensant en una realitat paral·lela o alternativa on els meus col·legues tenien relacions sexuals entre ells i jo podia decidir a quina part del cos de l'Albert fer els petons més apassionats. Altres cops, en canvi, m'imaginava els meus amics en alguna de les anècdotes sexuals que sovint compartien amb el grup; no m'importava que les històries fossin una mentida evident per presumir i quedar bé, m'agradava imaginar els seus cossos en acció gaudint de la realitat o la ficció que ells mateixos havien creat.
Aquella nit vaig reproduir mentalment com l'Albert repetia la broma que m'havia fet poques hores abans al parc, però aquest cop jo no em resistia i la meva cara anava a parar de ple contra el seu penis erecte, que es mostrava intimidant sota dels pantalons. Les seves mans agafaven fort el meu cap i amb moviment suaus de pelvis refregava el seu membre per la meva cara. Jo obria la boca i intentava assaborir cada segon d'aquella situació.
En aquell escenari irreal estàvem ell i jo sols al parc i era de nit. El que va començar amb una broma es va convertir una fel·lació incompleta quan l'Albert alternatiu va baixar els seus pantalons arrossegant amb ells la roba interior.
Endinsat en aquests pensaments, aviat vaig sentir la necessitat de facilitar-me amb la mà el que la ment ja no podia treballar per si sola.
Així doncs em vaig començar a acariciar sense pressa i suaument el penis per sobre de la tela que l'empresonava. Quan la pel·lícula que la meva ment estava projectant va indicar el moment, vaig introduir la mà per sota dels pantalons fins a agafar-me el membre. Aquest començava a estar humit i em va respondre amb una gran palpitació.
En la realitat paral·lela que estava reproduint, l'Albert s'havia animat a masturbar-me amb una delicadesa que no el caracteritzava. Estàvem ara a casa seva, continuant el que havíem començat al parc.
Vaig començar a fer moviments molt suaus cap amunt i cap avall, el meu prepuci lliscava , deixant sortir el gland per amagar-se de nou ininterrompudament. Eren moviments que tenia de sobres practicats.
Si em concentrava molt, podia arribar a sentir les mans càlides de l'Albert jugant amb el meu penis. I també podia sentir el tacte del seu cos quan el recorria amb les meves mans. El podia veure completament despullat al llit de la seva habitació desordenada, estirat al meu costat i mirant-me amb una barreja de desig i curiositat. També podia escoltar la seva respiració accelerada i sorollosa, la seva excitació.
Fruit d'un rampell que a la vida real no tindria, vaig avançar una mica més dins d'aquella història imaginària. Em vaig posar damunt de l'Albert i li vaig fer petons pel coll, pels pectorals, pel ventre, fins a apropar-me cada cop més al seu membre, que no parava de fregar i d'entrar en contacte amb el meu cos. No obstant això, quan estava a punt de tornar a petonejar-lo, vaig desfer el camí marcat pels meus llavis fins a quedar a la seva altura un altre cop. El mirava fixament i m'apropava als seus llavis carnosos. Em podia imaginar perfectament els petons de l'Albert, poc romàntics però passionals i excitants.
Amb moviments de cintura i pelvis, jo buscava el contacte del seu penis, que la meva imaginació no podia veure des d'aquell angle però si notar darrere meu. Ell feia el mateix, i amb un somriure tímid, però entremaliat, intentava fer-se un lloc, cada cop amb més insistència, entre les galtes del meu cul.
Aquella escena m'havia fet perdre la noció del temps i de l'espai, en algun moment m'havia tret els pantalons i m'estava masturbant enèrgicament amb les cames ben obertes i la mà lliure estimulant vagament i amb respecte la zona de l'escrot. El clar que deixava anar el meu penis impregnava aquest i també la meva mà; la fricció d'un contra l'altre ocasionava sorolls viscosos, ininterromputs i pautats. Com si es tractés d'un termòmetre que arriba al màxim de temperatura, vaig deixar anar repetits dolls d'esperma sense deixar de pensar en aquella última escena amb l'Albert.
A continuació, i mentre recuperava l'alè, aquell clímax es va difuminar a poc a poc i em vaig trobar de nou sol a les fosques de la meva habitació. Els mals pensaments em van començar a envair fins a quedar-me adormit entre remordiments, frustracions i sobretot molta impotència.
El meu amic no portava la samarreta posada i presumia sota el sol càlid d'agost aquell tors que sovint cridava la meva l'atenció. Però el més complicat va ser no fixar-me en la suggerent forma que es dibuixava sota dels seus pantalons negres d'esport; sobretot quan la gratava sense pudor, o quan l'agafava, subjectava o remenava, durant uns segons i potser com a reforç no verbal, gratuït i innecessari, de la seva presència "masculina i viril".
Tampoc era el primer cop que notava en públic l'escalfor que sents quan el delit de la vista es transforma en un petit plaer del cos. En aquelles ocasions procurava centrar-me en qualsevol altra cosa i no deixar que un simple formigueig es convertís en una pressió per sota dels meus pantalons que potser algú podria evidenciar.
Amb l'objectiu de seguir aquesta estratègia, la meva atenció va dirigir-se de nou a la conversa que teníem tots els reunits. Tot i que eren temes que no m'interessaven gaire, en aquell moment hagués desitjat parlar de cotxes, motos, festa o drogues: qualsevol dels temes predilectes de la colla. Però com tampoc va ser d'estranyar, el tema de les noies i del sexe no van tardar a aparèixer. I aquest tipus de converses no m'ajudaven a oblidar el que no podia evitar imaginar.
Aquella mateixa tarda l'Albert va comentar que tenia ganes de què juguessin amb les seves parts. El fal·locentrisme s'apoderava del meu amic en aquelles ocasions, totes les pràctiques que sol·licitava tenien com a protagonista absolut el seu membre, un fet que m'excitava tant com em repugnava, una atracció tant intensa com contradictòria.
La fantasia de l'Albert es va materialitzar per sota de la seva cintura i, lluny d'amagar-se o dissimular, va alçar la cresta i exhibir davant de tots els presents aquella forma sinuosa que havia evolucionat de tal manera que deixava poc espai a la imaginació. S'agafava la verga erecta i feia broma amb uns i altres: "Qui prova?", no parava de preguntar dirigint-se a la resta del grup.
Ningú imaginava que m'hauria prestat com voluntari per concedir el plaer que el meu amic suplicava. Però si qualsevol dels nois del grup sabés el que em passava, seria qüestió de temps quedar exclòs.
També acostumava a passar que l'Albert, sobretot ell, em feia enfadar amb les seves bromes pesades, de mal gust i sovint ofensives. A tot el grup li semblava molt graciós, per exemple, refregar-se entre ells fent paròdia de les persones homosexuals, o assenyalar expressions i conductes que podrien posar en dubte la seva masculinitat rígida i fins i tot hostil en el pitjor dels casos. Era molt contradictori odiar el seu humor i sentir l'excitació de veure'ls en aquelles situacions; tan pròxims, còmodes i desvergonyits.
En un moment donat, l'Albert es va acostar a mi i em va agafar el cap amb aquelles mans grans i fermes, per apropar-lo amb força cap a l'objecte del meu desig. La meva reacció va ser la de sempre: resistir-me i molestar-me en el moment, renegar i encreuar els braços. Després vaig unir-me a les rialles del grup quan l'Albert va canviar d'objectiu i es va dedicar a molestar el noi que seia al meu costat. Aquest altre es va posar dret i d'un cop de mà dirigit al paquet de l'Albert el va deixar fora de combat. Tots no paràvem de riure, però jo també em sentia molt desafortunat per no poder entrar en aquell joc.
Com tantes altres nits abans d'anar a dormir, per deixar descansar les meves frustracions, em vaig despullar i posar roba còmoda: uns pantalons grisos curts de tela fina que utilitzava per dormir a l'estiu. A continuació em vaig estirar al llit boca amunt i va ser qüestió de temps començar a notar aquella escalfor que em perseguia durant el dia i només de nit podia treballar.
Molts cops m'excitava pensant en una realitat paral·lela o alternativa on els meus col·legues tenien relacions sexuals entre ells i jo podia decidir a quina part del cos de l'Albert fer els petons més apassionats. Altres cops, en canvi, m'imaginava els meus amics en alguna de les anècdotes sexuals que sovint compartien amb el grup; no m'importava que les històries fossin una mentida evident per presumir i quedar bé, m'agradava imaginar els seus cossos en acció gaudint de la realitat o la ficció que ells mateixos havien creat.
Aquella nit vaig reproduir mentalment com l'Albert repetia la broma que m'havia fet poques hores abans al parc, però aquest cop jo no em resistia i la meva cara anava a parar de ple contra el seu penis erecte, que es mostrava intimidant sota dels pantalons. Les seves mans agafaven fort el meu cap i amb moviment suaus de pelvis refregava el seu membre per la meva cara. Jo obria la boca i intentava assaborir cada segon d'aquella situació.
En aquell escenari irreal estàvem ell i jo sols al parc i era de nit. El que va començar amb una broma es va convertir una fel·lació incompleta quan l'Albert alternatiu va baixar els seus pantalons arrossegant amb ells la roba interior.
Endinsat en aquests pensaments, aviat vaig sentir la necessitat de facilitar-me amb la mà el que la ment ja no podia treballar per si sola.
Així doncs em vaig començar a acariciar sense pressa i suaument el penis per sobre de la tela que l'empresonava. Quan la pel·lícula que la meva ment estava projectant va indicar el moment, vaig introduir la mà per sota dels pantalons fins a agafar-me el membre. Aquest començava a estar humit i em va respondre amb una gran palpitació.
En la realitat paral·lela que estava reproduint, l'Albert s'havia animat a masturbar-me amb una delicadesa que no el caracteritzava. Estàvem ara a casa seva, continuant el que havíem començat al parc.
Vaig començar a fer moviments molt suaus cap amunt i cap avall, el meu prepuci lliscava , deixant sortir el gland per amagar-se de nou ininterrompudament. Eren moviments que tenia de sobres practicats.
Si em concentrava molt, podia arribar a sentir les mans càlides de l'Albert jugant amb el meu penis. I també podia sentir el tacte del seu cos quan el recorria amb les meves mans. El podia veure completament despullat al llit de la seva habitació desordenada, estirat al meu costat i mirant-me amb una barreja de desig i curiositat. També podia escoltar la seva respiració accelerada i sorollosa, la seva excitació.
Fruit d'un rampell que a la vida real no tindria, vaig avançar una mica més dins d'aquella història imaginària. Em vaig posar damunt de l'Albert i li vaig fer petons pel coll, pels pectorals, pel ventre, fins a apropar-me cada cop més al seu membre, que no parava de fregar i d'entrar en contacte amb el meu cos. No obstant això, quan estava a punt de tornar a petonejar-lo, vaig desfer el camí marcat pels meus llavis fins a quedar a la seva altura un altre cop. El mirava fixament i m'apropava als seus llavis carnosos. Em podia imaginar perfectament els petons de l'Albert, poc romàntics però passionals i excitants.
Amb moviments de cintura i pelvis, jo buscava el contacte del seu penis, que la meva imaginació no podia veure des d'aquell angle però si notar darrere meu. Ell feia el mateix, i amb un somriure tímid, però entremaliat, intentava fer-se un lloc, cada cop amb més insistència, entre les galtes del meu cul.
Aquella escena m'havia fet perdre la noció del temps i de l'espai, en algun moment m'havia tret els pantalons i m'estava masturbant enèrgicament amb les cames ben obertes i la mà lliure estimulant vagament i amb respecte la zona de l'escrot. El clar que deixava anar el meu penis impregnava aquest i també la meva mà; la fricció d'un contra l'altre ocasionava sorolls viscosos, ininterromputs i pautats. Com si es tractés d'un termòmetre que arriba al màxim de temperatura, vaig deixar anar repetits dolls d'esperma sense deixar de pensar en aquella última escena amb l'Albert.
A continuació, i mentre recuperava l'alè, aquell clímax es va difuminar a poc a poc i em vaig trobar de nou sol a les fosques de la meva habitació. Els mals pensaments em van començar a envair fins a quedar-me adormit entre remordiments, frustracions i sobretot molta impotència.