Estic Xocat: Segona part.

Un relat de: Tros de quòniam
Començava a ser habitual desaparèixer entre la multitud, els dos junts, amb l'objectiu de trobar un racó tranquil on gaudir de la intimitat que necessitàvem. Quan estàvem sols no ens comportàvem com dos amics convencionals i deixàvem fluir alguns dels nostres desitjos, secrets i reprimits.

La música de la festa sonava forta; l'Ivan em va preguntar, a cau d'orella, si el volia acompanyar a buscar unes begudes. El seu to de veu i la poca distància que em guardava, em van indicar que volia alguna cosa més. També em va fregar la mà per l'esquena i em va mirar amb aquells ulls juganers, que acostumava a posar quan tenia ganes de divertir-se d'una manera diferent. Sempre era ell el que decidia quan era el moment d'escapar-nos junts, però mai verbalitzava el que volia, no de manera directa. A més a més, tenia molta cura d'amagar aquell secret que tan sols coneixíem nosaltres dos. Aquell era un secret que, a vegades, fins i tot semblava amagar-se a si mateix.

La resta de la colla cantava i ballava eufòrica, ocupava bona part de l'espai i molestava lleugerament a les persones que tenien al voltant. Tots ells sabien que l'Ivan i jo teníem connexió, però, cap s'imaginava el que passava entre nosaltres quan ningú ens podia veure. Nosaltres mateixos no enteníem el que passava; l'Ivan no acceptava del tot aquella situació, i jo em conformava amb aquella relació; un vincle basat en experiències sexuals poc satisfactòries, una mica d'afecte i moltes mentides. Jugàvem a ser persones diferents en un entorn regit per la norma heterosexual, de la que ens semblava impossible escapar.

A la cua de les begudes, la gent s'amuntegava desesperada per arribar a primera fila, i per fi, reclamar el seu torn. L'Ivan va aprofitar l'ocasió per col·locar-se darrere meu i deixar que la multitud l'estrenyés contra mi. Ho feia com si no passés res, i jo vaig reaccionar igual. Em vaig deixar utilitzar perquè el meu amic s'excités, i en cap moment vaig fer cap comentari, ni cap altra acció, per separar els nostres cossos.

L'Ivan acostumava a comportar-se d'aquesta manera des que va descobrir que m'atreien els nois; havia deduït que m'agradava l'Albert i també s'havia fixat que els meus ulls miraven sovint cap a llocs insospitats. Va confirmar aquesta teoria quan, després d'ensenyar-me en diferents ocasions el penis, un dia em va proposar masturbar-lo. Ho va fer després de moltes indirectes, i jo vaig accedir amb tanta por com il·lusió. Va ser la meva primera experiència sexual amb un home, però per ell va ser un simple joc entre col·legues que han begut massa. No obstant això i des d'aquell dia, l'Ivan aprofitava qualsevol ocasió per trencar la distància física que ens separava. Inclús va començar a tindre petits detalls amb mi; alguns bonics, com el dia que em va fer un massatge al cap fins a quedar-me adormit; i altres no tan bonics, però excitants, com el dia que em va enviar un vídeo ensenyant-me com ejaculava.

Un cop aconseguides les begudes, ens vam dirigir darrere de l'edifici dels jardiners, on mai hi havia ningú. Coneixíem el lloc i ens feia sentir segurs. Allà vam seure, molt junts, a uns esglaons antics prou còmodes; vam parlar de quatre ximpleries mentre preníem les cerveses. Pocs minuts després, l'Ivan va iniciar el joc de passar-me la mà per la cara; no era un gest suau i afectiu, em volia molestar i crear una situació d'estira-i-arronsa. Ell acostumava a utilitzar estratègies juganeres i vagament afectives per aconseguir el que volia; aquelles situacions que creava, acostumaven a tindre un desenllaç sexual. Com era d'esperar, no va tardar a agafar-me la mà i jugar amb aquesta; primer fent-me un massatge a la palma, després jugant amb cada un dels meus dits. La conversa va pujar de to, el terreny estava preparat.

Unes mirades de l'Ivan, tan fugaces com trapelles, em van indicar que era el moment d'abandonar el rol d'amic heterosexual. Amb una mirada de resposta i aprovació, vaig deixar que guiés la meva mà cap a la bragueta dels seus pantalons. El seu penis estava tan dur que em va costar pensar que aquella reacció era la pròpia d'un amic convencional. Però qui era jo per jutjar la resta? El vaig palpar amb entusiasme, com acostumava a fer.

Normalment, l'Ivan es mostrava tal com era quan estàvem sols. Sempre defensava la seva heterosexualitat, però en aquells moments íntims, creuava límits dels quals després s'avergonyia, però sempre tornava a buscar. Era impossible negar la nostra atracció.

Estàvem tan calents que vam marxar cap a casa sense acomiadar-nos de ningú; un missatge de whatsapp ens va proporcionar l'excusa que ningú havia demanat.

La tornada va ser lenta però entretinguda. L'Ivan caminava com un mort vivent, tot i que no necessitava la meva ajuda per caminar, la utilitzava de totes maneres. Aprofitava la proximitat per magrejar-me i deixar-me clar tot el que em faria al llit. Sonava una mica fastigós, però era el primer cop que expressava els seus desitjos de manera tan clara, i aquest fet em va agradar. A més a més, jo estava tan excitat que no podia deixar de pensar en el moment de complaure'l.

A mig camí de casa seva, em va encastar contra una paret i va començar a acariciar-me el pit i la panxa, per sota de la samarreta. "No em puc aguantar més", va dir, mentre les seves mans palpaven el meu cos. Sempre deia que el meu cos era fi i suau com el d'una dona, per justificar les seves ganes de tocar-lo i experimentar amb aquest.

Jo em vaig deixar fer, atrapat entre la seva pelvis i el ciment de l'edifici, una mica confós però tan excitat com ell. Em mirava amb desig i era el primer cop que m'aguantava la mirada més de dos segons en una situació com aquella. Però el més important va ser que qualsevol ens podia veure, i no va semblar importar-li.

La intensitat de les carícies va disminuir i l'excitació es va fondre amb el sentiment; ens miràvem als ulls mentre ens acariciàvem, a poc a poc, com dues persones que s'atrauen i també s'estimen. El temps es va aturar per deixar espai a un petó que no es va produir.
Jo estava segur que l'Ivan tenia por que, entre nosaltres, es produís el primer petó, i com era previsible, va ser ell el que va trencar aquell moment tan màgic.

La resta del camí va ser tensa i freda, ja no caminàvem agafats. Quan vam arribar a casa seva, l'Ivan va anar directament a la seva habitació sense mirar-me ni dirigir-me la paraula. Jo el vaig seguir, després de passar per la cuina a beure una mica d'aigua i omplir un got per ell. La seva habitació estava fosca, però podia veure perfectament la figura de l'Ivan estirada decúbit pron al llit. S'havia tret tota la roba menys els calçotets, i vaig admirar uns segons el seu cos, abans de deixar el got d'aigua sobre la seva tauleta de nit. Ell no va reaccionar en cap moment, i em vaig plantejar marxar, o com a mínim, anar a dormir a la sala d'estar.

L'Ivan no semblava dormir, però, tampoc semblava tenir cap intenció d'interactuar més amb mi. No obstant això, em vaig treure els pantalons, les sabates i els mitjons; em vaig estirar al seu costat amb l'esperança de rebre qualsevol estímul seu. Com ell continuava sense reaccionar, em vaig donar la volta amb la intenció d'anar a dormir; vaig pensar que potser al matí seria diferent i podríem jugar una estona al llit, abans de tornar a les nostres vides.

Però no vaig haver d'esperar tant. Quan estava submergit en tots els enigmes d'aquella relació, abans de quedar-me adormit, vaig escoltar com l'Ivan s'incorporava per beure aigua. Després vaig notar com s'apropava a mi, a poc a poc, i s'enganxava a la meva esquena. Un calfred em va recórrer tot el cos quan vaig notar el contacte del seu sexe.

Aviat vaig notar com el seu penis creixia i pressionava els meus calçotets, mentre acariciava amb les mans el meu cos; primer el pit i la panxa, després l'esquena. Amb la cintura refregava el seu penis empresonat contra el meu cul, amb uns moviments sensuals que aviat vaig començar a seguir. Va ser tota una sorpresa sentir els petons de l'Ivan a la nuca i el coll, però no va tardar a treure's els calçotets i fer el mateix amb els meus. Em va tocar una mica el penis, que no acostumava a fer-ho, i aviat es va tornar a centrar en el que més li cridava l'atenció: el meu cul. Va agafar-se el penis i el va fer lliscar per les galtes de l'objecte del seu desig. L'Ivan estava molt excitat, podia notar com cada pinzellada del seu membre deixava un petit rastre d'esperma, que notava fred sobre la pell.

Quan va encaixar el membre en el meu anus, sense penetrar-lo, però pressionant-lo, va començar a masturbar-se, cada cop amb més intensitat; la seva respiració era forta i accelerada, la pressió que exercia cada cop més intensa. Em volia penetrar.

Vaig deixar que introduís el penis dins meu; no ho va fer de manera brusca, però tampoc suau. Tenia tantes ganes que arribés aquell moment, que em vaig deixar fer sense pensar en res més. Era el primer cop que notava aquella sensació; una barreja entre dolor, molt lleu, i un plaer que no puc descriure amb paraules.

Quan el seu membre va entrar sencer, L'Ivan va començar a fer moviments cap endavant i cap endarrere. La naturalitat es va apoderar de la situació, i de manera instintiva, vaig girar el meu coll tot el que vaig poder per buscar els seus llavis. Aquell va ser el primer- i últim- cop que els vaig trobar; les nostres boques es van ajuntar, per deixar jugar unes llengües que es volien conèixer.

També va ser el primer i l'últim cop que vam fer l'amor, o que el meu amic es va desfogar amb mi; em va penetrar amb empenta, entre carícies i petons, fins que va deixar anar potents dolls d'esperma dins meu, mentre deixava escapar gemecs de plaer i algun renec espontani. Després d'això, amb una fredor inesperada, em va donar permís per masturbar-me i em va donar l'esquena de nou. L'Ivan havia tornat a trencar un d'aquells moments tan màgics.

El matí següent va ser tens, incòmode, i partir d'aleshores la nostra relació va canviar radicalment. El sexe, l'afecte i la proximitat, van desaparèixer d'un dia per l'altre, i la nostra relació d'amistat tampoc va perdurar. Aleshores encara no ho sabia, però el final d'aquella relació va ser el principi del meu despertar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Tros de quòniam

2 Relats

1 Comentaris

662 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00