Estel de tardor

Un relat de: Guspira

Estel de tardor, lluent i eterna,
única, immensa...
Estel de tardor, del cel princesa,
fantasia preciosa...

Et cerco al firmament, on ets?
Maragda capciosa, mirada trista,
on ets, que miro i no et veig?

Auguri esvalotat, lluna sinistra,
perduda conversa nocturna...
M'amenaça la cridòria nostàlgica,
nascuda de l'absència muda...

Et recordo aquell vespre, fosca llum,
retronaven timbals, dracs colorits,
frescor al cos, escalfor al cor,
banc reial, petó inesperat.

L'estiu arriba sense el teu tresor,
la suor cau, fereix la soledat,
escalfor al cos, fredor al cor,
vint i un laments d'insulsa esperança.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer