Estefania Trias

ESTEFANIA TRIAS
CAPITOL 1: EMILY DECOBREIX EL SECRET

En una casa a les afores de Barcelona, a prop de la platja, viu la Meritxell, Mery pels amics, amb el seu pare i amb el seu germà gran Toni. Ells dos no se soporten, sempre discuteixen per qualsevol cosa i no es fan ni cas...

- Vull veure la tele!! - diu la Mery.
- Ara toca el futbol, avui juga el Barça!!! - diu en Toni.
- Es que sempre estareu discutint? Ara em toca a mi i jo dic que es veuen les notícies i després el futbol...
- Homes!! - pensa la Mery en el moment que s'àpropa a la porta per obrir-la, ja que han trucat al timbre.
- Hola Mery - diu Emily.
- Ja en tenia ganes de parlar amb algú que no l'importès el futbol!!!
- Futbol?? Qui juga? - pregunta l'Emily.
- Avui juguen el Barça - Espanyol! - diu el pare de la Mery.
- Ho haig de veure!! - diu l'Emily.
- Queden cinc minuts! Dóna't pressa! - diu el pare.
- No puc creure que a tu també t'agradi el futbol! - diu la Mery.
Tranquila, Mery, encara queden cinc minuts... Ah! Saps que demà signàra autògrafs Estefanía Trias, de "La plaça catalana". Vindràs? - pregunta l'Emily.
- Estefanía Vergès? No gràcies, no m'agrada gaire ella, tampoc la série - diu la Mery per què no descobreixin el secret.
- Què? Pero jo volia anar amb tu. Signarà autògrafs desprès del rodatge de la série. Tinc entrades... - insisteix l'Emily.
- Jo no hi aniré - continua la Mery.

Al dia seguent a l'institut, al menjador, l'Emily li explicaba a l'Heribert que tenía entrades per veure en directe el rodatge de la série.
- Dius que et sobra una entrada per veure a Estefania Trias? - ho va dir gritant.

Totes les persones que estaven a la vora coemnçaren a cridar: Estefania!! I si no arriba a ser perquè la Mery va agafar l'entrada, les "masses" de l'institut els podrienhaver aplastat. la Mert li dona la entrada a l'Heribert, que està "colat" per Estefanía Trias.
- Estefanía Trias es una diosa i jo sóc el seu profeta... - va dir, la Mery i l'Emily es queden flipant.
- Mery, t'ho has pensat bé? No m'agradaria anar-hi amb el senyor Trias - es preguntava l'Emily.

En aquell moment s'apropen l'Ariadna i la Nadia.

- Aquesta tarda anirem al rodatge a veure a Estefania - diu la Nadia.
- Es inútil que us apropeu massa a ella - diu la Nadia.

Tot seguit, aquella tarda als estudis de televisió, la Mery, com a Estefanía Trias interpretant el seu personatge de "La plaça Catalana", la Nadia Font, que en aquell capítol havia de besar al seu nóvio, Roger Sants, interpretat per Pau Cordils, un noi inteligent, ros i alt. A l'Heribert, que estava al costat de l'Emily, estava molt nerviós i se li notava una mica gelós.

Al acabar el rodatge, la Mery es torna a la seva cambra. Desprès de dutxar-se i de vestirse, es dona compta que l' Emily s'havia colat a la cambra perquè l'havia seguit molt disimuladament.
- Ets Estefania Trias!! - grita l'Emily.
- Així em dic - diu la Mery cambiant el to de veu.
- Et pasa alguna cosa a la veu?
- No, es que, interpretar cansa molt...
- Estefania!! - s'escolta el crit desde la finestra - T'estimo Estefanía!! - era l'Heribert que s'estava enfilant.
- Em signaràs un autògraf? - insistia l'Emily.
- Estefanía, deixa'm estimar-te - deia l'Heribert.
- No, pero emporta't això - la Mery llança un mocador per la finestra i l'Heribert es llença com u nporter de futbol per agafar-lo i cau al terra provocant molt de soroll.
- Tranquil·les, no he tacat el mocador de sang! Crec!
- Té - li diu la Mery a l'Emily donant-li l'autògraf.
- Si la meva amiga et coneguès... Es diu Mery.
- Mery? Quin nom més estrany!! Bueno, veste'n amb ella - diu obrint la porta.
- No, millor la trucaré.
- Aquí no hi cobertura - sona un mòbil a la cambra - Ho deuen haver arreglat.
- No l'agafes?
- No, es de mala educació, ja trucarà desprès...
- Espera, jo tinc un "collar" com aquest.
- Ah! Sí?
- Sí, li vaig regalar a la Mery. En el meu posava Emily - ella li agafa el "collar" i el mira - I en aquest! Un moment!
- Emily - la Mery es treu la seva perruca rossa d'Estefania Trias - yo soc Mery.

- No m'ho puc creure! Creia que ens ho explicàvem tot! - L'Emily se'n va anar furiosa...

Al dia seguent, amb força intents, la Mery aconsegueix que l'Emily anès a seva casa.

- Qué vols Meritxell Guasch guió Estefanía Trias! - diu l'Emily.
- Sshh. No cridis, sort que no està el meu pare. Ell no pot saber que sóc actriu. T'enrecordes quan vam anar al càsting de "La Plaça Catalana"?
- Em vas dir que no t'havien escollit.
- Bueno, van escollir a Estefanía, no a mí. No em vaig presentar amb el meu verdader nom. El meu pare odia el món de l'espectacle. N osè perquè pero no vol que sigui actriu. I es el meu somni!
- Mery, ho sento. S'ho hem de dir a l'Ariadna i a la Nadia, ens deixaríem en pau per sempre.
- No ho puc dir a ningú.
- No ho entenc, perquè?
- Si algú descobreix qui sóc, no em tractarien igual, perquè creus que no t'ho vaig dir?
- No ho sé.
Perqué pensava que voldries a Estefanía com amiga i no a mí.
- Mery, jo quan estava trista i volia desitjava que algu m'escoltès, no volia parlar amb Estefania, si no amb tu.
- Emily - es van abraçar - S'ho diràs a la Nadia i a l'Ariadna?
- M'agradaria, però no ho farè perquè ets la meva amiga.

- Noies mireu, sóc l'Estefanía Trias - deia en Toni amb la perruca de la Mery. I amb la seva roba...
- Ell ho sap? - pregunta l'Emily.
- Ell creu que es una disfressa - explica la Mery.