Estefania Trias III

ESTEFANIA TRIAS
CAPITOL 3: Heribert, oblida't de l'Estefania!

De bon matí a l'institut, la Mery i l'Emily es troben amb l'Heribert.
-Ei, noies! Com us va!
-Bé - diu l'Emily.
-Sabeu que l'altre dia vaig anar a veure a Estefanía Trias al rodatge - conta l'Heribert.
-I com et vas colar? - pregunta l'Emily asombrada.
-Bé, no em vaig colar… Em vaig esperar a que acabés i després vaig la vaig seguir amb la bicicleta… Sabeu que els cotxes poden agafar més de 100 quilometres per hora? - la Mery i l'Emily no saben qué dir.
-Avui tornaré a veure-la!! Aquesta tarda!! I li diré que l'estimo... - la Mery posa cara de fàstic. L'Heribert s'en va a classe al seu pupitre i treu una carpeta plena de fotos d'Estefania.
-Creus que li hauriem de buscar una nóvia? - sugereix l'Emily.
-És una gran idea, Emily!! - diu la Mery.

Aquella tarda, després del rodatge, l'Heribert torna a perseguir a l'Estefania Trias amb la seva bicicleta, sort que vagi no han entrat en via ràpida… L'Heribert aconsegueix posar-se a l'alçada de la finestra de les portes del darrera.
-Estefanía!!! - crida. Ella baixa la finestra - Estefanía!!! T'estimo!!!
-Ets bufó, però es que ja tinc novio!! - diu ella.
-Qué??
-Compte amb el tramvia!!

Al dia seguent l'Heribert ve una mica fet pols…
-Qué t'ha passat? - pregunta l'Emily.
-Sort que vaig saltar i només em vaig caure a la carretera, peró la meva bici… - es posa trist… - no vull parlar d'alló!! - explica l'Heribert.
-Heribert, has vist la Sandra García? M'han dit que li agrades.. - diu la Mery.
-Sí, és molt maca. Pero ja estic compromés… - diu ell.
-I l'Elisabeth Milà? A qualsevol li agrada, peró la meva relació amb Estefanía marxa per l'autopista... - torna a explicar.
-I l'Emily? - torna a insistir.
-Qué? - Diuen els dos alhora.
-Sempre esteu d'acord en tot i "pegueu" molt… - explica la Mery.
-No, que va, per que jo passo!! Uf!! - diuen alhora l'Heribert i l'Emily.

He aquí que es descobreix el punt débil de l'Heribert!!! En Manel González, que sempre li fa quedar malament i el seu objectiu es fastidiar a l'Heribert…
-Mira qué tinc, Heri!!! - li ensenya una oliva.
-No… No... Olives no… - diu l'Heribert.
-Per qué et fan por les olives? - li pregunta un dels seus amics, Enric Ferrer.
-Veuràs… - a l'Heribert li ve el flashback i explica el que li va pasar: quan era petit la seva tia Carmela menjava olives perquè li agradaben molt, i una vegada se li va escapar una i va anar a parar a… Millor que no sapigueu on…
-Quin fàstic, noi !!

Aquella tarda a la platja…

-Ho dius de debó? Dius que has vist a Estefania Trias tallar amb el seu novio en aquesta platja? - pregunta l'Heribert a l'Emily.
-Sí. I si no et dones pressa se n'anirà…
- A qué espero!!
-Recorda si alguna cosa surt malament, continuaràs sent l'Heribert el lligó!
-Vale… Pero no sortirà malament.

L'Heribert s'en va cap a la primera persona rossa que veu, com estava d'espatlles no veia qui era…

-M'han dit que has trencat i jo… - Es gira un home.
-Qué dius?
-Res! Res! Ja et dic!

Ara sí, l'Heribert troba a Estefanía Trias en la platja. Prenent el sol.

-Estefanía!!
-Però si tu ets el noi de la bicicleta!!
-Sí, pero ja no tinc bicicleta...
-Bueno, saps, tinc gana, em menjaré algunes olives… Vols?
-No, no gràcies - l'Heribert començava a posar cara de fàstic.
-M'agraden les olives…
-A mi no… Però em dóna igual, t'estimo amb els teus defectes!!
-Pero es que no et faig fàstic?
-Sí, pero el meu amor es més gran que aixó…
-Mira Heri, jo soc la Mery - es treu la perruca.
-Qué?
-Sí, jo, Mery, sóc Estefanía Trias…
-Tú Mery. - riu - em fa gràcia, no m'ho imaginava...
-Jo t'estimo com un amic o un peix, ploraría si et mors pero mai et donaría un petó… El que pasa es que creies que estimaves algú que no te l'estimaves. La noia que t'agradava la tens al davant, i no t'agrada.
-Saps? Crec que tens raó! Tranquil·la que guardarè el secret!!
-Més et val!!

I aquell dia de volta a casa!!!

-Familia, tinc bones i males notícies!! - diu en Toni.
-Qué has fet ja? - diu el pare.
-He tret un 10 en tecnología pel meu projecte.
-Està molt bé, pero i la mala notícia?... - pregunta la Mery.
Que no us podreu dutxar en quatre dies o el que triguin en reparar-lo, havia d'utilitzar algunes coses de fontanería dels "serveis"… Ah!! I tampoc llenceu de la cadena del vàter!!