Estava pensant ...

Estava pensant, asseguda al sofà. No sempre és bo pensar.
Vaig endinsar-me en el passat, tot pensant en persones que havien desfilat per la meva vida, unes compartint amistat, d'altres com a coneguts i prou, veíns, parents, botiguers del barri... una bona repassada.
D'algunes d'aquestes persones, em costa recordar la cara, i en tots els casos hi ha una imatge que m'ha quedat arxivada, dins els records, per damunt de totes les altres.
Estava pensant, en les seves veus, moltes de les quals em costa de recordar, i com algunes d'elles parlaven d'una determinada manera, segons el seu lloc de procedència, o el lloc on vivien.
Estava asseguda al sofà i pensava, si serà cert, que després d'aquesta vida n'hi ha una altra. Si és així, ves a saber si són tots junts.
Me'ls imagino passejant entre els núbols.
Estava pensant , mig endormiscada, i els pensaments es barrejaven amb somnis, imagino...
En els somnis, les persones fan coses estranyes. Al menys, en els meus.
Morts i vius es barregen en els somnis.
Diu que somniar que una persona s'ha mort, quan no ho ha fet, és allargar-li la vida. Ves a saber...
Però i quan a una persona morta l'ha somniem viva? Quin significat deu tenir?
No ho se pas.
Jo, asseguda al sofà, pensava i repensava, i m'endormiscava.