Espurnes de somni que tinc per costum esgarrapar

Tinc per costum somiar-te
fent via cap a la font,
de quinze metres enrera
guaito com et mous.
La boira fina
la ma a la sina
si el llavi t'envolta el mugró
t'eixamples
vinc pel senderó de les teves cuixes
i em reps profunda, tendra,
i ens fonem sanglotant.

Tinc per costum passar de puntetes
pel teu jardí.
Tinc per costum gronxar-me
en el teu perfum.

Enllà de l'insinuada galopada
neix en un dels miralls de la mirada
un vespre,
una abraçada
un esborradís corriol
un so de seda
una espurna muda
el freg de vellut de llavis
i tres mitges paraules que caminen bressolant-se.

No goso mirar-te

S'acosta la son
m'agafes la ma
i em respires embolcallant-me.