Espill espiador

Espill espiador, dibuixant de rostres que se t'apropen, entremaliat de tu que despentines mirades d'ulls inquiets!
Sols la llum prens com inspiració, la resta es deixa veure amb el teu empeny. Tal com ens encens la mirada te n'aprofites per treure el teu millor relat, descobrint-nos el tresor de dins la nostra pell. Al observar-te s'obre un camí de contemplació on veig que em mires. I tal dia com avui que entregues ta gamma de colors més vistosos em trobo desganada, i tú que sobre el meu rostre m'esquitxes una nova piga, fosca i rodona, com a mi m'agraden, i jo que no vull detenir-me.

Mes ai! que voldria jo la teva tinta valent, la teva traça, el teu pincell, crear mots transparents, afortunats colors cel encara sense taques d'un mal negre, dolent i empentador de verds baix blaus marins, cosins d'àcid ataronjats que es beuen a sorbs el dia havent descordat abans a la lluna el seu pijama de nit...

La lluna, ma piga iluminada, amb ella faig fugir als durs moments els tristos pensaments però tú, tú els mostres amb reflexos que cremen la mirada de qui no vol veure al seu rostre una marca, als seus ulls el dolor...
Ara que em fas d'espill, aigua dels meus dits, sé que no tothom dorm amb contes de final feliç.

Mentre els recites aprofitaré per embarcar a les onades que canten les petxines de crits ofegats a la costa de belles sirenes. Aprofitaré per fer de pirata que dansa balls d'alliberacions al vent, sense manaments, deixaré veure el meu ull cobert i si cal emportar-me pels seus temptadors cabells, meravellar-me com ho faria qualsevol mariner. Pero abans, deixa'm que llenci a la font del deseper la moneda del desig de costes utòpiques pels dibuixants que encara dormen amb un ull despert.