Esperant la Júlia

Esperant la Júlia

Esperar ens demana només paciència, però no ens impedeix, ans al contrari, evocar altres esperes. I, amic lector al llarg de la vida n'hem fet tantes d'esperes, oi ?

Només en aquesta esfera intima de la família, podem evocar el període de nuviatge, el de promesos - formalment -, i el del casament solemne a la Catedral del Vallès, entre mig, quantes esperes !., la primera en arribar seria la Montserrat, amb ella el mot espera, prendria un nou significat, desprès la Núria, i l'una i l'altra amb els corresponents batejos, comunions , sortides escolars, festivals de fi de curs, d'estudis , de carrera ,............

Els anys s'han succeït en una revolada, i s'han endut també alguns pilars de la nostra família, hi ha doncs, esperes dolces i altres que ens trenquen el cor. Ara fa tres anys, arribava l'Oriol, i de nou ens trobem plens d'esperança, amb els braços oberts per rebre la Júlia.