esperant a Van Gogh

Merci x el poema, com veus l'atic esta quedant realment acollidor jeje m'ha encantat el poema, es molt suggerent i el més eròtic dels que he llegit teus :P

Molts petunets :)
AfrODitA

...cap comentari, ara en tens un d' inusual... El POEMA de ..taataaatximmm!!!
...Amb idees i paraules ja utilitzades... "Destrio" de lectures incompletes...

Està bé que em cites a Renoir
-femelles amables,
banyistes nacrades,
xicotes granades-.
Les joves del pintor
són flexibles i celestes.
Venus carnals...
i, per més enyes i senyals,
carnades!

Però el soterrat a Anvers...

Al seu amic Gauguin
no em fa res si el nomenes
-natura salvatge,
tahitianes "guaaiiii!",
divinitats cantaires-.
Estàtic-dinàmic,
armònic audaç
en plànols impossibles.
Perquè allò que té d'egipci
es fon amb Botticelli.

Però aquell
envaït per l'engúnia,
massacrat pel fracàs…
El tenebrista, el japonés,
el boig dels girasols,
senzill i fauvista,
abstracte i puntillista…
Al meu boig de barba roja,
no me l'esmentes...
A l'excel·lent pintor,
-meravellós, sens dubte-
trencador d'estil
i de receptes.
A ell, els dels blats
fets de vents;
simbòlic a l'ànima
i abstracte a la sintaxi
patètica dels llenços...
Al desorellat d'Arlès
ni me l'esmentes...

Perquè si no, xicot,
canviaré altra vegada
la ploma pel pinzell…
Si així ho fas, bescanviaré
de bell nou,
les tecles per paletes.
Les plomes pels pinzells...
I començaré a pintar
de nou, altra vegada.!

I.... si diuen que escrivint
sóc dur, aspre, i punyent,
pintant, i amb mala llet,
no tinc quilometratge!