esperança

La tarda és fa fosca,
la teva llum m'il·lumina el camí.
Cada minut que passa s'hem fa etern
I l'esperança de tornar-te a veure es el que em fa estar viva.
Encara m'acompanyes en aquells moments dolorosos
però no n'hi ha prou en tenir-te lluny, recordo aquells dies d'estiu, abraçats sota la lluna amb l soroll que el vent onejava les fulles ....
Aquells dies feliços que temo no tornar a viure.
De cop s'atura el temps i torno a sentir el mateix que aquella nit,
les teves carícies, els teus petons, el teu somriure, la teva mirada ....
tot el que em tornava boja.
En aquests moments em sento rodejada d'una profunda solitud i desesperació al no tenir-te entre els meus braços.
Dia i nit et veig en tots els racons d'aquest etern món que ens envolta., i en els somnis no em deixes de perseguir dient-me que m'estimes.
No se, si estic perdent el temps escrivint-te paraules d'amor, perquè se que d'aquí poc la pluja que caurà les esborrarà.
Però es que tinc por, por de mi, por de tu, por del futur, del nostre futur, por dels records, ....
Vaig pintant somriures de paper, sospesant tot el temps entre les mans, l'aire s'ha enfosquit intentant esborrar el passat.
Però no puc, tu mi ets massa present, són masses els moments bons que he passat amb tu, i m'és indiferent l'agonia que estic passant, jo només espero l'arribada d'aquesta esperada esperança.
Potser un dia d'un estiu llunyà la teva veu arribi de l'infinit i sigui el vent mentres jo t'escric paraules d'amor.
Un cop més tedi d'amor ancorat al mateix port, esperant-te eternament !!